Ja estan aquí les joguines.

Com cada any ja han arribat els anuncis de les joguines, aquests que t’estan avisant que dintre de poc els nens començaran a fer la carta als reis macs, i per tan que les demanaran. Aquest any hi ha una cosa que m’ha cridat molt l’atenció, hi ha unes Barbies que són fashionistes, és a dir, que van a la moda. Hi han sis nines que van vestides de diferent manera i cada una d’elles reflecteix un estil de moda diferent. Fins aquí podríem començar a pensar bueno pues tipus gòtica, dels anys 60, roquera, esportista, provocativa, no se alguna cosa com aquesta i que ens trobem, doncs que els sis estils són ; glamurosa, rebel, artista, atrevida, simpàtica i carinyosa. Des de quan hi ha un estil de moda que sigui simpàtica o carinyosa? Vull dir com es vesteix una persona simpàtica o una carinyosa? Es pot reconèixer una característica per la roba?

Se que si ens em de posar a mirar amb lupa joguina per joguina segur que hi trobarem de tot, però el que no pot ser es que es vengui una característica de personalitat com un estil de moda, només escriure això s’hem posa una cara de circumstància amb una única expressió a la boca; eing?

Direcció a la presó.....

Us col·loco en situació; estava baixant, amb el tren d'un quart de cinc, direcció Maçanet-Massanes. A l’alçada de Sant Andreu de Llavaneres el tren es para en sec al mig de les dues estacions i sona la musiqueta del megàfon. Ti, no, ni atenció senyors passatgers em atropellat una persona, ens mantindrem parats una estona per tal de comprovar la situació. Tots els que estàvem al tren ens em mirat i en començat a pensar joder per què aquest tren i aquesta hora. A la cap d'una estona ha sortit el conductor i ha començat a mirar per fora del tren per mirar si trobava el cos, o en el seu lloc la persona ferida. Al cap d'uns trenta minuts aproximadament ha tornat el conductor i ens ha dit; bueno al final no he atropellat al home.

Per què us explico això per què m'han resultat molt curioses les atribucions que ha fet. Si es tractava d'un mort parlava en general. Tot el tren, és a dir, nosaltres hem atropellat una persona. Però quan ha tingut la informació del què ha passat llavors ha parlat en tremes de jo no l'he atropellat. Per una fracció de minuts ens ha implicat en un homicidi del qual cap de nosaltres n'erem els responsables. Això sí si es tractava de la situació favorable, ja parlava en termes individuals.