Vint-i-dos anys, la pregunta que més m’han fet és: què sents amb 22 anys? Com senten els dos aneguets? La meva resposta ha sigut senzilla i coherent; encara no sento res.
Pot ser complir aquests anys no impliquen gaires canvis, simplement en tinc un més. Però hi ha moltes coses que canviaran al llarg d’aquest any. És un any en el qual hi hauran molts canvis significatius en la meva vida. El primer és que espero que al juny ja pugui ser Llicenciada en Psicologia. Ja han passat quatre anys des de que vaig sortir de l’ institut per anar a la universitat. En aquests quatre anys han passat coses increïbles, he conegut gent nova i n’he passat de tots els colors. El segon canvi és que he de començar a dir adéu a molta gent, potser serà un arreveure però serà difícil. Durant aquest temps he creat una mini família amb un grupet de gent que són d’arreu de terres Catalanes i la distància pot destruir el vincle afectiu que hem creat. El tercer, canviaré de ciutat de residència, potser no és un canvi gaire bèstia però quan es tracta de passar de Cerdanyola a Barcelona potser si que ho és. El següent és que començaré un màster, bé aquest em fa especial curiositat perquè n’espero aprendre molt, conèixer coses més concretes d’allò que crec que serà la meva vocació. I finalment, l’últim canvi es que podré començar a tantejar el terreny professional i això em crea una miqueta de incertesa, perquè no se com posicionar-me, tot i així ja en tinc ganes.
I la resta de coses espero que no canviï, que es quedin igual o millor del que estan. Perquè som el fem i fem el que som.
La meva intenció no ha estat explicar la meva vida, perquè no m’agrada fer-ho però crec que totes aquestes coses es mereixien una entrada en aquest blog.
