I tu quina classe de sexe tens?

Podria fer molts i molts apartats inventant i imaginant quina classe de sexe té la gent. Podria començar per parlar del sexe tendre, aquell en el qual tots els detalls estan preparats i tot està mil·limetrat. Res pot ser brusc i tot ha de ser pausat, les llums apagades o mig obertes, els llençols una peça indispensable per cobrir el cos nu i la posició correcte; el missioner, per descomptat el noi a sobre. Podria continuar amb el sexe salvatge, aquell en el qual tot és ràpid i l'excitació la portes per corbata. Tot és agressiu, la llum encesa a la màxima potència, els ulls ven oberts per poder estar atent a tot el que pot ocórrer. Podria continuar amb el sexe d'innovació, la gracia d'aquest és que tot allò que ja s'ha fet no val. Ha de ser nou, noves postures, nous joguets, nous elements, nous llocs tot completament nou menys la persona amb qui ho fas. També s'hi pot afegir una persona però aquesta ha de ser un tercer element, mai un element principal. Podria seguir amb el sexe de supervivència, aquell que quan les dues persones es troben i poden, ho fan. Aquest és considera de supervivència perquè el sexe el considerem una necessitat bàsica per sobreviure. Pels motius que siguin es un sexe en el qual la funció és suplir la mancança de la sensació de no tenir sexe. 

En podria dir més, sense dubte, però de moment aquest em serviran. A més a més, que jo els hi hagi posat una etiqueta, que els hagi col·locat aquí no vol dir que no podrien anomenar-se d'una altre manera i per suposat, això no vol dir que no es podrien combinar. Per què el sexe és una manifestació d'una expressió corporal i sensual l'objectiu del qual és el plaer d'ambos persones. 

Així que senyors i senyores a divertir-se.

1.

A cada pas que avançava les fustes s'anaven esmicolant un cop el meu pes deixava de posar-s'hi, no hi havia marxa enrere però el que m'hi esperava no sé si seria gaire millor. En la immensa foscor d'aquell lloc els meus sentits s'aguditzaven i intentaven esbrinar cap a on em dirigia. De cop em vaig veure atrapada en una teranyina. Llavors les meves neurones es posar en màxima alerta, buscava alternatives d'una manera fugaç i esperava el moment adequat per sortir però des de el primer moment ja hi estava enganxada.

Sense saber què fer, vaig buscar a les meves butxaques quelcom que em servis per escapar i al cap d'uns minuts em trobava apretant-lo fort contra el meu pit. M'aferrava a  l'idea que ell em salvaria, la meva única esperança era aquesta i a mesura que avançava el temps m'adonava que no hi havia res pitjo que l'autoenganyament. La solució al problema estava en les meves mans i no pas en les d'aquell objecte estrany. Em vaig posar a recordar què havia fet per arribar aquell lloc i per a quines raons hi estava i de sobte em vaig trobar aferrada al fil més prim i gairebé transparent de la meva ànima. Notava com el fil conductor d'energia ja no tenia sentit, i sense més contemplacions ho vaig deixar tot, i allà em vaig quedar. Mirant-me a mi mateixa sense fer res. Perquè l'esperança de vida ja havia marxat...

Todo lo que nos gusta.

Feia molt de temps que no escoltava aquesta cançó i em ve molt de gust penjar-hi la lletra;

Sidonie, Todo lo que nos gusta.

Todo lo que nos gusta
nos va a matar mañana,
pero es mejor reinar en el infierno
que servir en el cielo.

Yo soy tu ruina
y tú mi final,
nuestro romance
es loco y fatal.

Yo soy el joven
conde victoriano
mancillando mi honor.

Tú eres la diva
que almuerza con ginebra
en el Berlín del treinta y dos.

Todo lo que nos gusta
nos va a matar mañana,
pero es mejor reinar en el infierno
que servir en el cielo.

Mis venas siempre
te llevarán
a mi sistema
nervioso central.

Tú te despides
no quieres otro drama
de función dominical.

Con paso lento
yo llevo una corona
de flores en mi funeral.