L'altre dia estava al metro i vaig sentir una conversa entre un noi i una noia. Estaven parlant de la sinceritat de les parelles i que era molt important i tot plegat. A tot això la noia que parlava va dir, home però quan algú fa menjar i aquest no està bo no s'ha de dir res. Simplement s'ha dir que està bo per a què torni a cuinar. I el noi va remarcar, clar això és el que s'ha de dir.
Avere estamos locos o què?, si una cosa està dolenta o està millorable s'ha dir, perquè és la manera de progressar, la manera de canviar, la manera de fer les coses bé. Si no et diuen res, no sabràs que ho estas fent malament i per tant ho seguiràs fent igual.
I una altra cosa és que es converteixi en una obligació, en quelcom que està fixe i no es pot canviar.
Per favor refelxionem-hi.