Assistits.

Em poso  a la dutxa arrastrant tot el meu cos. Obro l'aixeta de l'aigua i noto com les gotes es passegen lliurement pel meu cos, sense permís de ningú fan la seva. Em vesteixo, em poso colònia i em maquillo per intentar dissimular el cansament de la meva cara. Potser no es nota tant. Arribada al lloc somric, explico coses divertides i escolto allò que m'expliquen...en realitat la meva ment no hi és present però si el meu cos.

Torno a la realitat, aquella que em demostra que el meu cos és la presó de la meva ment. Que no puc mourem sense algú i no puc fer res sense aquesta persona. Sóc  presonera del meu propi cos, allà on vagi aquesta serà la meva penitencia...

El carpe diem d'unes vacances.

El moment dels impulsos sexuals immediats;

Ara vol menjar-li la boca al que té al costat. Conseqüències cap, avantatges saciar la seva necessitat. Doncs vamos allà. Mai havia vist quelcom així. El no importar tenir parella, el no importar que aquesta estigui al costat i el no importar que al cap de 10 minuts canvis de boca. Simplement és el aquí i l'ara.

8:25 s'aixeca per començar el dia.
8:30 la primera pastilla; aquesta és per l'Artrosi.
8:35 es disposa  a esmorzar, no pot menjar res de sucre i poques coses dolces, per tant una tros de pa amb embotit però també ha de ser sense sal, per tant formatge.
9:00 la segona pastilla aquesta és per a l'estomac, per preparar una barrera per a que no se li facin ulceres.
9:30 fer el dinar per la família.
10:30 anar a comprar menjar.
1:00 arriba tothom.
1:05 tercera pastilla aquesta pel cor.
1:30 frega els plats, neteja la taula i la cuina.
15:00 quarta pastilla per el reuma.
15.05 fa la bogada,  neteja el menjador i  fa el sopar.
17:00 anar a la guarderia a buscar el net.
17:05 donar un tomb al parc amb el net, jugar amb ell, donar-li el berenar.
20:00 tothom torna a ser a casa. Ningú ajuda a posar la taula. Tots exigeixen l'àpat.
21:00 fregar els plats i recollir la cuina.
22:30 tothom està al sofà, no hi ha un espai per ella.
22:35 marxa a dormir.
22:40 l'ultima pastilla, un somnífer per oblidar el dia d'avui i per agafar forces per demà.

A vegades diuen que no som màquines...

I arribat al final de la terra...

                 m'hi quedaré contemplant l'immensitat de l'oceà atlàntic.