Per fi arribo a casa, tota xopa perquè esta diluviant. Tot està a les fosques i hi fa molt de fred.
Decideixo treure'm la roba perquè si hi estic dos minuts més només em caldrà el sabó per acabar la dutxa. Em desvesteixo poc a poc, primer els mitjons. Quan me'ls trec sembla que hi hagi pintura en ells. Continuu amb el texans que s'han convertit en una espècie de vestit de neoprè, impossible de treure, s'han enganxat com si fos una segona pell. Desprès de 10 minuts intentant, ho aconsegueixo. La samarreta, que si algú hi hagués estat present hagués fet el comentari pertinent; vols jugar a mis camiseta mojada. I per últim, la roba interior. Aquesta també està xopa. Tot i portar el paraigües no hi ha hagut res que s'hagi salvat.
Poso en marxa la calefacció i em dirigeixo cap al bany, avui ho tinc decidit; malgastaré l'aigua però ho necessito, em faré una banyera de sals aromàtiques molt calenta. Ho faré bé, posaré música relaxant i la llum molt tènue per fer de l'estona del bany un petit plaer.
Vagi a buscar les sals i el pijama per tenir-ho tot a ma, una cop ja ho tinc em dirigeixo cap al bany. Quan vaig pel passadís ja començo a sentir-me millor, tinc menys fred i començo a notar que els músculs se'm relaxen, només de pensar en el gran moment.
Quina és la meva sorpresa quan arribo al bany?
Hi ha una nota que hi posa;
" Avui han vingut els de l'aigua, m'han dit que no funciona el calentador. Demà al matí vindran a solucionar-ho. Al final vindrè a sopar, un peto."
No m'ho puc creure!. De cop tota l'aigua freda que havia rebut de la pluja no és res comparable amb la que acabo de rebre. No pot ser, de cop noto que el meu cos agafa fred, els músculs em pesen i la cara de felicitat va desapareixent poc a poc per donar pas a la d'enfadada. Ara hauré d'anar a casa de la venia a dutxar-me ràpidament.
Què fàcil és refugiar-se en un record positiu i que dura pot ser la realitat.
