Sempre amb mi!

Un petit caos.

12:05 am, la directora de l'escola es presenta a l'aula on estem tots reunits i comença a parlar:

-Nois avui hem de tenir els ulls ven oberts, hem de fer menjar als nens ràpidament perquè durant el dinar els pares els vindran a buscar. Fora tonteries, cap mirament, han de menjar abans de que vinguin els seus pares. Tranquils estareu informats de tots els avisos que es donin pel meteocat. La nostra missió és que a les 15 l'escola estigui desallotjada. No hi pot haver ningú, perquè la nevada, la Gran nevada es preveu a les 16 i per aquelles hores la gent ja ha de ser a casa . Ha quedat clar?

Evidentment que ha quedat clar, vaja bogeria. S'acaba el món, tot va tant ràpid, els nens es posen nerviosos, les mestres també i els pares van venint a poc a poc a recollir als nens. A les tres tothom fora.

Començo a baixar de l'escola, els carres plens de sal, dues maquines lleva neus a la cantonada d'un carrer i milers de cotxes amb nens a dintre. El caos s'ha apoderat de Barcelona. Miro el cel i penso que no serà per tant, no potser que sigui com l'altre vegada. N'estan fent un gra massa.

Les notícies van allargant la previsió de la nevada, ara ja no arriba a les 16 sinó a les 18. Demanen que ningú surti de casa si no es imprescindible. Tot plegat una alarmant situació per a res. No va succeir res, simplement el caos es va apoderar de tothom sense que hi hagués un perill imminent.

La meva posició respecte això, crec que son més o menys comprensibles les mesures pels antecedents que hi van haver fa dos anys però crec que hi ha hagut punts en els que es van passar. Crec que estava bastant clar que a Barcelona no anava a nevar però com diu el fet; mas vale prevenir que curar.