Conversación.

N: ¿Papa tu eres feliz?

P: Si claro.

N: Pero…tu casi nunca te ríes.

P: ¿Porque debería hacerlo?

N: No se, Mama me ha dicho que la felicidad es cuando uno ríe mucho.

P: ¿Eso te ha dicho Mama?

N: Sí.

P: Mira, la felicidad no se cuenta por las risas que tienes sino por tener aquello que quieres. Puedes reír sin que ello comporte felicidad. Es algo más grande, tan grande que no lo podrías coger con las manos.

N: Ah!!¿Entonces tú eres feliz, no? ¿Tienes a Mama y me tienes a mi , no?

P: Si, pero la felicidad es una mezcla de todas aquellas personas que te quieren y que te lo demuestran, y que sin ellas la vida no tendría sentido. ¿Lo entiendes ahora?

N: Ah!! Si!! Sí, ahora lo entiendo…pero yo no soy feliz.

P:¿Porqué? 

N: Por que no tengo a quien quiero.

P: ¿Ah, no?

N: No! Ella no me quiere, pasa de mí en el recreo.

P: No te preocupes por ello, cuando vayas creciendo sabrás quien te hace feliz. Será entonces cuando deberás esforzarte para lograrlo.

N: Aha! ¿Entonces, cuando sea grande sabré que tengo que hacer, no?… ¿Pero? por qué cuando ves a María sonríes de una manera tan diferente?

P: ¿Tan diferente? No te entiendo…

N: Pues que cuando miras a Mama no sonríes igual.

P: Eso lo entenderás cuando seas grande, no siempre se tiene a quien se quiere. 

N: Sabes Papa, Mama dice que a los mentirosos les crece la nariz …y tu la tienes muy grande.

Avui és un gran dia.

Ja ha arribat el moment, per fi!

El teu naixement. Tothom està feliç i desitja veure’t. En el millor del casos et portaran un vestit blanc, en el pitjor un de color rosa. Per a que de ven petita sàpigues quin és el color que t’identifica. Espero que les primeres joguines que et portin siguin toves, suaus i que tinguin molts colors. Potser serà  un os o un lleó però espero que no sigui una nina.

Quan creixis, segurament jugaràs amb Barbie o amb Nancy o amb alguna d’aquestes nines de plàstic que marquen, un altre cop, un estil de noia a seguir. Les bambes que portis segur que seran brillants i roses, i inclòs faran llum si balles. No estic segura que aquestes bambes aguantin els esports que hauries de fer però, no passa res, ja trobaràs alguna tàctica per aprendre a dir que no et trobes bé per no realitzar-lo. El futbol quelcom que odiaràs i que segur que aprendràs que només és de homes.

Les teves opinions al costat de les de un noi molt probablement, en una primera instancia, no siguin escoltades. De ben segur que si ho dius amb un to més alt i amb cara de pocs amics, potser llavors sí que et fan cas.

Ja n’hi ha prou. Avui és el NOSTRE dia. Trenquem els prototips d’infància femenina i les diferenciacions que proporciona la societat respecte la dona. Lluitem des de la diferència per trobar una igualtat de drets i d’oportunitats.

Deixem enrere el “com ha de ser una dona” per deixar via lliure a l’expressió pròpia. Mostrar-se tal i com una es sent, i no tal i com li diuen que s’ha de sentir. Això si sempre amb coherència  i amb consciència de que es una mateixa la que esta decidint.

Que si esculls el color rosa que sigui perquè t’agrada i no perquè des de ben petita és el que t’han posat.