Miro el rellotge són dos quarts de dues, una bona hora per fer el dinar. De fons escolto música per a fer més lúdica la preparació de l’àpat.
A les dues em poso a dinar. El canal televisiu escollit: les notícies, per saber què passa al món.
1er plat:
Amanida variada acompanyada de dos-cents morts a l’altre punta del món. L’amaneixes amb imatges de sang, cossos morts al terra i un nen petit en mans dels soldats.
2n plat:
Peix a la planxa acompanyat de més imatges de persones mortes i ferits amb sang, amb molta sang, a les diferents parts del cos, aquest accident però està al costat del nostre continent.
Postres:
Flam d’ou amb una cullerada de persones desnonades que han de marxar del seus habitatges per anar a un alberg.
Sembla que només dini males noticies, tantes imatges sensacionalistes fan que pugui ser capaç d’ingerir aliments mentres observo l’espectacle.
Ja n’hi ha prou! Vull un menú diferent!
Malauradament el que hauré de fer és canviar de restaurant i no pas de menú.
