domingo, 13 de junio de 2010

Els nens.

L'altre dia estava fent un joc amb els nens, que s'anomena Scattergories. Els nens havien de fer un llistat de paraules amb català i guanyava qui en tenia més. En una dels partides un dels nens em va mentir i em va dir que havia posat un seguit de paraules que no havia posat en realitat. Al principi li vaig dir; sé que m'estàs mentint però posaré en dubte la meva suposició, només et diré una cosa...no hi ha res pitjor que et menteixen en algo que és tan evident. Al cap d'uns segons el nen em va dir; si, t'estic mentint però això no és just. Jo li vaig preguntar perquè i ell em va contestar que com que era psicòloga podia llegir la ment dels altres i podia endevinar els perquè de les seves conductes i actes. I que per tant fer trampes amb mi no era gaire divertit perquè els acaba descobrint.
Quan em va dir això em vaig quedar de pedra però alhora em va fer pensar. Nosaltres no veiem una realitat diferent de les persones veiem la que tothom veu. Però si que es veritat que anem més enllà de les paraules, els gestos que les acompanyen prenen molta importància en tots els contextos. Tendim a analitzar les dinàmiques, les relacions, els conflictes i a indagar en els perquè de les accions però això no vol dir que siguem endevins.
Ara ja a nivell més personal, m'agrada saber com sóc jo amb les persones que m'envolten i com són els altres amb mi. M'agrada descobrir els perquès de les coses i m'agrada indagar sobre els rols i conductes de persones que no conec. Tot i que no t'ensenyen això a la carrera si que acabes analitzant i fent canvis amb tu mateix i amb el teu voltant. Això si en les teves mans està voler-ho veure i voler-ho canviar. Perquè tothom té dret a decidir si vol o no fer el canvi.
Crec que els canvis sempre seran necessaris, perquè sinó t'estanques i no avances.
Com diu el refrany aquell; renovar o morir!!

viernes, 11 de junio de 2010

11/06/2010

Bufff avui és divendres així que suposo que ja hauran penjat les notes, va obro la pàgina de l'UAB. Noto com el meu pols s'accelera, vaig al campus, les meves mans comencen a tremolar, poso el nia i la contrasenya amb moltes dificultats. La pàgina està apunt d'obrir-se, noto com el meu cor està a punt de sortir-se del pit. Només falta carregar la meitat de la pàgina. No puc més... canvio de pàgina per relaxar-me una mica. Quan veig que ja està carregada la pàgina em disposo a canviar... i zas!!!
L'ordinador mort per causes desconegudes. Potser no era el millor dia per mirar-ho.