La conversa més estúpida del tren.

-Perdona podria treure la revista d'aquí es que m'hi voldria sentar.
- A sí, cap problema.
-Ostres Maria! No t'havia reconegut, què fas tu al tren a aquestes hores? No hauries d'estar treballant?
- Ei Dani! Jo tampoc t'havia reconegut, quan de temps sense veure'ns. Que n'és de la teva vida?
-Doncs mira bé, anem fent ja saps. Quan de temps sense veure'ns? Però si ens vam veure la setmana passada a la feina.
- Ara estic treballant en un projecte i no cal que vagi a les oficines.
-Com que no cal? Però si porte'm dies enfeinadissims, l'Alex porta uns quants dies intenta-te localitzar, on t'haives amagat?
-Bé si aquest projecte és molt important per a mi. Amagar-me? No, la que s'amaga és la meva filla quan juguem al escondite, hi has jugat mai?
-No entenc que estas fent, que pretens? Que no m'escoltes?
-Si que ho faig! Saps ahir vaig anar al oculista?
-Ah, si? I t'han augmentat la graduació o què hi faran amb aquestes ulleres?
-Bueno si que me les canviaran i que crec que també m'augmentnaran la graduació.
-Així que dintre de poc et veure amb ulleres noves . Ostres doncs un canvi de look mai va pas malament.
-Si això suposo. Saps ara vinc de psicòleg.
-Amm, a si? Ostres ho sento no en sabia res. Bueno ja parlarem un altre dia de tot això que aquesta és la meva parada.
-Dani la teva parada no és aquesta te'n falten encara dues. No es cap vergonya anar al psicòleg a més no estic boja simplement estic cansada de gent com tu.

26-05-09

Què li recitaries al poeta errant?

Quin vi li faries tastar a un catador de vins?

Què li ensenyaries al mestre de les arts marcials?

Què li diries a la persona que sempre té les paraules oportunes per a cada situació?

Què li regalaries a la persona que té el poder del temps a les seves mans?

Jo li regalria una cosa que no forma part de les característiques que conformen la seva personalitat........ li regalo el més gran dels meus somriures, per què la felicitat que hi pugui trobar en aquest se'n comani i la transmeti.

Felicitats!

Sant Jordi

Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins el punt que des de molt lluny, amb les seves alenades envierinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels remats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund.

Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria estrall a tort i a dret. Van assejar el sistema i va donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui es sentís prou avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge. Tot el veinat va concloure fer cada dia un sorteig entre tots els veïns de la vila, i aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. I així es va fer durant molt de temps, i el monstre se'n deiuria sentor satisfet, car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fer abans.

Heus ací que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ser presa del monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra, i feia molt dol haver-la de donar a la bèstia. Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits. Així, el rei va avenir-se a que la princesa fos sacrificada. La donzella va sortir de la ciutat tota sola i espantada, i va començar a caminar cap al cau del monstre. Mentre, tot el veinat, desconsolat i alicaigut, mirava des de la muralla com la princesa anava al sacrifici.

Quan portava una estona caminant se li va presentar un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixina. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici a la princesa, com també a la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge d'aquell monstre. Entre aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d'una llançada la va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat. El monstre va seguir tot manso i estemordit a la princesa. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles ja esperava amb el braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.

El rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però Sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d'anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc. I així ho havia fet amb la protecció divina i per manament diví. Per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi.

Aleshores, Sant Jordi desaparegué misteriosament, talment com havia aparegut.

Deixant de banda la llegenda, a Catalunya la diada de Sant Jordi és el dia dels enamorats, i tota parella és regla un llibre i una rosa, és una de les tradiccions més maques que he vist. Diuen que la rosa va brotar de la sang del drac i que per aixó Sant Jordi li va reglar a la prinicesa i el llibre és per què aquest dia coincideix amb el dia internacional del llibre.
Sigui el que sigui és un dia molt especial per a tothom!
Així que feliç Sant Jordi!

Y tu de quién eres?

Des de que som petits alguna que una altre vegada hem berenat pa amb xocolata i llet amb cacau, però resulta curiós que en tots els productes sempre hi han més d’una marca. Per aquest berenar concretament jo elegeixo Nutella i Nesquik però hi ha qui prefereix Nocilla i Colacao.

I Vosaltres de quién sois?

Tic Tac

Benvolguts reis mags se que és molt aviat per fer la carta però no puc esperar a demanar-ho a desembre. Tinc la necessitat de demanar-ho ara. Me portat molt bé, he anat a classe, he fet els deures, he ajudat a casa, als amics i he fet cas a tot aquell que ha necessitat de la meva ajuda. Ho he deixat tot per fer el meu bé, he sacrificat el temps sense fer res per temps amb coses a fer, no paro de fer bons actes i bones proeses. No penseu que us estic enganyant vosaltres ho veieu tot i podreu jutjar. Prometo no demanar res més fins el desembre del 2010, prometo que faré allò que encara no he fet, allò que està escrit en el vostre llibre, prometo no desviar-me del camí que teniu marcat. A canvi jo vull el domin del temps, vull poder escriure en present sense que quan ho deixi de fer sigui passat, vull mirar més endavant per saber que faré, vull tirar enrere per ser espectadora dels meus actes, prometo que no canviaré res del passat ni modificaré res del futur, deixeu-me per un dia tenir el temps a les meves mans.

Benvolguda nena inquieta, nosaltres no podem adelantar-te el teu regal. Els teus actes no són com tu els descrius, pot ser aquestes altures de l'any no hauríem de regalar-te res. Tot i així ens esperarem a desembre per veure si realment te'l mereixes m'entres esperes et donem això. Es el compte enrere, ara només tu decideixes si el minut que passa t'acosta o t'allunya del teu objectiu. Pot ser si que amb això tens el temps en les teves mans.