lunes, 6 de abril de 2009

Tic Tac

Benvolguts reis mags se que és molt aviat per fer la carta però no puc esperar a demanar-ho a desembre. Tinc la necessitat de demanar-ho ara. Me portat molt bé, he anat a classe, he fet els deures, he ajudat a casa, als amics i he fet cas a tot aquell que ha necessitat de la meva ajuda. Ho he deixat tot per fer el meu bé, he sacrificat el temps sense fer res per temps amb coses a fer, no paro de fer bons actes i bones proeses. No penseu que us estic enganyant vosaltres ho veieu tot i podreu jutjar. Prometo no demanar res més fins el desembre del 2010, prometo que faré allò que encara no he fet, allò que està escrit en el vostre llibre, prometo no desviar-me del camí que teniu marcat. A canvi jo vull el domin del temps, vull poder escriure en present sense que quan ho deixi de fer sigui passat, vull mirar més endavant per saber que faré, vull tirar enrere per ser espectadora dels meus actes, prometo que no canviaré res del passat ni modificaré res del futur, deixeu-me per un dia tenir el temps a les meves mans.


Benvolguda nena inquieta, nosaltres no podem adelantar-te el teu regal. Els teus actes no són com tu els descrius, pot ser aquestes altures de l'any no hauríem de regalar-te res. Tot i així ens esperarem a desembre per veure si realment te'l mereixes m'entres esperes et donem això. Es el compte enrere, ara només tu decideixes si el minut que passa t'acosta o t'allunya del teu objectiu. Pot ser si que amb això tens el temps en les teves mans.

2 comentarios:

  1. Ahhh, és el desig nº1 de molta gent, poder dominar el temps. M'agrada que en parlis, i com ho fas encara més.

    Però també té el seu encant saber que el temps passarà impertorbablement… Si es pogués controlar com si tinguéssim un comandament a distància (ara poso pausa, ara tiro enrere i m’ho miro cent cops, ara m’avanço al futur…) seria fantàstic, però molts moments perdrien esplendor. Per exemple, potser no es valoraria tan el present, perquè tornaríem a ell tantes vegades com volguéssim.

    Ara que, per un dia… jo també demanaria això als Reis Macs. De moment, només m’han concedit la fòrmula per deixar de ser un esclau del Temps.

    Molts petons i fins prest, que tenim xerrades pendents!;)

    ResponderEliminar
  2. Encara queda temps...

    Ara no és res, d'aquí un temps cobrarà sentit.

    ResponderEliminar