Olor a record.

Ahir quan tornava de treballar, em dirigia amb moto cap a casa meva. Com cada dia faig el mateix recorregut; en el qual hi trobo dos semàfors i tres passos de vianants . És evident que no sempre em trobo els mateixos cotxes ni els mateixos vianants, en qualsevol cas ahir quan estava en l'últim semàfor em va venir una olor. De cop una imatge em va aparèixer al cap. Era un record de la meva companya de pis quan sortia de festa, quan s’arreglava i marxava. Aquesta sensació de tenir un record en format d'olor m'encanta. Gairebé sempre que em passa això és un record agradable i em porta enyorança. Desprès de tenir aquella sensació, tenia i tinc moltes ganes d'acabar de treballar, començar el curs i tornar a fer convivència amb els meus companys de pis.

Amics, companys i coneguts.

Fa molt de temps que volia fer un petit incís en el vocabulari de tothom. Cadascú pot pensar i fer el que vulgui però jo ho deixo aquí.
A vegades quan expliquem anècdotes i historietes de la nostra vida personal, parlem de persones que ens acompanyen en aquestes aventures. Aquestes les hem d'anomenar d'alguna manera; pel seu nom o per qui són en la nostra vida. Estic molt cansada d'escoltar coses com; no si l'altre dia vaig anar amb un amic de festa... i comences a escoltar tota la història i te'n adones que no és un amic sinó que és un colega de festa. Se que és una xorrada i que pot ser és una tocada d'ous, però em rebenta que no es parli amb propietats. Per què si no es parla bé, la paraula amic queda desvalorada. Es per això que m'agradaria fer una pròpia definició de tres simples paraules.
Amic; els pots contar amb els dits de la ma, és la típica frase però és certa. Són aquelles persones que sempre estan allà, pel bons moments i pel dolents. Que són capaces de deixar-ho tot per venir a donar-te suport. Encara que faci molt que no us veieu la retrobada és com si el temps no hagués passat.
Company; de festa, de classe ell hi serà en els bons moments i en trobades esporàdiques. Són aquelles persones que si estan presents tu passes genial però que mai els hi explicaries un problema teu.
Coneguts; persones del mateix poble, del mateix barri, amics d'amics. Saps qui són, i hi hauràs creuat quatre paraules però ja està.
En fi que jo crec que no es gaire difícil anomenar les coses pel seu nom.

M'encantes!

sexe al 45???

i als 60 i a l'edat que vulguis mentres el teu cos i les teves ganes ho permetin. A cada edat amb diferents estris, amb més o menys temps, a llocs diferents el que es vulgui i més. El sexe és un additiu que ens produeix plaer, i ens aporta energia, alegria, mil i una cosa. Perquè hauríem de privar-nos del sexe a una edat, per què la gent diu que està mal vist? per què hi han altres coses abans que el sexe? val, si es qüestió de prioritats, anem a prioritzar; una pastilla al matí, mitja a la tarda i una bona estona de sexe a la nit o al matí ( això a gustos). Ja està es tan senzill com esborrar del cap que a partir dels 45 no hi ha sexe, i la resta ja ho posa cadascú.
El sexe és per qui el vulgui practicar i qui s'ho vulgui passar bé independentment de l'edat. I si és qüestió de canviar les mentalitats canviem-les però el que no pot ser és que es perdi aquest gran plaer que ens proporciona la natura.

03-08-09

Ara és temps de recordar i de no olbidar.
Ja en fa tres i se't troba faltar.