lunes, 29 de noviembre de 2010

I va aparèixer el silenci...

...i en aquest s'escoltava a si mateixa i es feia por. Havia desenterrat la part més profunda i negre del seu interior i ara no s'havia com tornar-la al seu lloc. Els sentiments negatius afloraven tan ràpidament que no els podia controlar, la seva conducta s'enfosquia amb el mínim detall de pressió, de canvi o d'alteració de la quotidianitat. Els experts diuen que la única manera de tornar-ho al lloc és fent un canvi radical, el qual és el camí més ràpid però no el més sa, o combatre la foscor, un camí ple d'incoherències emmascarades de ràbia i amargor.  Es preguntava, a cada segon que li quedava, si realment valia la pena. Si les coses tornarien al seu lloc. 
Diuen que el primer pas és saber que estas malament, que hi ha quelcom que t'entristeix i que això et bloqueja. El segon pas és saber si això es pot solucionar i saber-ne el preu. I el tercer, i  últim, és decidir...
Ara ja havia decidit, s'enfonsava lentament cap el fons del llac preguntant-se si realment havia escollit bé.

lunes, 8 de noviembre de 2010

On estas? Cada nit abans d'anar a dormir m'ho pregunto, no sé si et busco però sé que et trobo a faltar. Necessito tornar-te a sentir, tornar-te a escoltar i a qüestionar-me què em dius. Tinc ganes de remodelar i de tornar a construir, de muntar i desmuntar allò que fa temps que està en obres. Potser és l'espai, potser és el temps, potser és la gent o potser soc jo. Potser sense voler vaig prémer el boto d'apagat i per això no et veig. T'asseguro que em moro de ganes però no et trobo...potser em toca esperar...on ets inspiració?