On estas? Cada nit abans d'anar a dormir m'ho pregunto, no sé si et busco però sé que et trobo a faltar. Necessito tornar-te a sentir, tornar-te a escoltar i a qüestionar-me què em dius. Tinc ganes de remodelar i de tornar a construir, de muntar i desmuntar allò que fa temps que està en obres. Potser és l'espai, potser és el temps, potser és la gent o potser soc jo. Potser sense voler vaig prémer el boto d'apagat i per això no et veig. T'asseguro que em moro de ganes però no et trobo...potser em toca esperar...on ets inspiració?
ahhh, aquesta punyetera sempre es dóna a la fuga quan més se la requereix! que la trobis aviat ;)
ResponderEliminarNo marxa mai! Sempre hi és, recordo un cop una metàfora que vaig dir al Joan:
ResponderEliminarImaginat que tu estàs de peu en un camp, per sota teu, per sota terra està ple de cucs que es mouen i van fent forat a terra fins que un dels cucs es despista i fa un forat a la superfície. Llavors el virtuòs en quant a la inspiració és aquell que sap caçar-lo abans que es torni a amagar.
Tot i que és fins i tot millor que nosaltres fem els forats al terra i poguem caçar el cuc. La inspiració pot ser passiva (esperant a que el cuc tregui el cap i aprofitar la oportunitat) o activa (sabem que el terra està ple de cucs).
A què esperem?