Desprès de tot aquí no s'hi està tant malament. S'està calentet, no passa aire i es silenciós. Què més necessito per reflexionar? en realitat no necessito res més que el meu propi espai i trobar-me amb els meus propis pensaments i reflexions. Necessito trobar la meva pròpia bombolla , aquella que em serveix de refugi. Un refugi que cada vegada més s'assembla a una habitació, on cada vegada hi passo menys temps però que quan hi estic es com si estigues a casa.
Un lloc blanc amb un sofà molt còmode i amb un munt de fotos, de frases i sobretot de records en format comprimit. En aquests hi ha guardats les resolucions dels meus conflictes, de les meves preses de decisions i també de les meves errades. Aquestes últimes tenen un format molt petit però són prou intensos com per a que sorgeixi un petit avis ; NO HO TORNIS A FER. Es curiós quan diuen que l'home pot caure amb la mateixa pedra dues vegades, suposo que es per això que intento no esborrar aquestes carpetes, aquestes que sempre em seran útils per avançar i no caure.
Un cop revisades aquestes carpetes, contemplades les fotos i trobada la postura més còmode es quan comença el ritual, que et preocupa? que hi has vingut a buscar? quina resposta necessites? què et succeïx?...i es llavors quan començo a meditar i a relaxar-me per a trobar una decisió. Aquesta que m'ajudarà a triar el millor camí en aquella situació.
