lunes, 22 de marzo de 2010

Rectificar és de savis.

Ara ja fa un any, vaig dir; “No crec en els canvis de les persones, crec que tothom té una manera de comportar-se que no pot canviar.”

Em vaig equivocar. Les persones podem canviar, podem modificar conductes que no són correctes, podem millorar els nostres actes i podem valorar coses que abans no fèiem.

Ningú em va dir; Sí Ester ! Les persones poden canviar i tu estàs per això. Tu seràs l’eina que ajudarà a la gent a canviar, a modificar les seves estratègies d’afrontament, a enfrontar-se a les pors i a mirar el món des d’una altre perspectiva. Tu seràs la clau del canvi.

Em vaig equivocar dins de l’evidència. Tots modifiquem els nostres pensaments, les nostres idees i les nostres maneres de fer. Tenim un filtre que és la personalitat però aquesta deixa passar algunes coses que fan puguis modificar-te, que puguis en el fons madurar.

Ara ja fa un any que m'has demostrat que els canvis són possibles.

Gràcies.


lunes, 15 de marzo de 2010

La malaltia no fa festa.

Avui ja fa una setmana de la gran nevada. Tots vam gaudir-ne, ens vam alegrar de que nevés i sobretot ens vam alegrar per no tenir classe el dimarts. Quina gran notícia, una dia per gaudir de la neu i no haver-te d’aixecar aviat per anar a la uni ( Per a aquells que van a primera hora, clar!).

Dimarts tenia practicum i per culpa de la nevada vaig arribar tard, perquè els trens no anaven encara a la seva hora. Mentres baixava el meu cap va començar a pensar... i s'hi hagués estat tota la setmana nevant i ens haguéssim quedat aïllats o amb falta de transport públic, què farien elles? Quan parlo d'elles parlo de les noies que s'estan tractant d'un trastorn alimentari. Aquelles que han d'anar de dilluns a divendres a un centre. Què hagués passat amb elles? Haguessin empitjorat? Els pares no podrien controlar-les?... Quan tota aquesta pila de preguntes envaïen per complert els meus pensaments, el missatge del conductor del tren em va retornar de nou al món real. Estava a Sant Andreu Arenal parada amb el tren i ens van dir que fins a les tres no es mouria d'allà. Per tan vaig haver d’agafar el metro i els pensaments es van quedar en aquell tren. Però encara ara hi segueixo pensant, què hagués passat?

lunes, 8 de marzo de 2010

Discussions.


Discutir és examinar en detall una qüestió, raonar-hi presentant consideracions favorables i adverses a fi d'arribar a una conclusió.

Tenim una tendència a donar connotacions negatives a termes que per definició no són així. Quan parlem de discussions sempre o gairebé sempre pensem de manera negativa, com sí l'objectiu final fos enfadar-se per no arribar a un acord. Ens fa pal sentir el terme perquè ja tenim aquest xip posat. Tot i que ens neguem a acceptar-ho, és bo discutir. Ho és perquè poses sobre la taula els punts a favor i els punts en contra, l'opinió d'un i de l'altre.
He fet una prova; he escrit "discutir" en el google i n'he buscat imatges, què he trobat?, en la primera pàgina gairebé totes les fotos són de persones amb cares enfadades, cridant i, fins i tot, amb intencions d'arribar a la violència.
A on vull arribar amb tot això?. Doncs és cert que tots percebem la realitat de manera subjectiva però una cosa és la subjectivitat d'una persona i una altre és la modificació dels termes que en teoria són objectius, no? Vull dir en cap cas la definició ens diu que ens hem d'enfadar per discutir però tot i així ho pensem. Llavors on està l'error?

Sincerament no ho entenc. Reflexione-m'hi senyors, reflexione-m'hi.