Avui ja fa una setmana de la gran nevada. Tots vam gaudir-ne, ens vam alegrar de que nevés i sobretot ens vam alegrar per no tenir classe el dimarts. Quina gran notícia, una dia per gaudir de la neu i no haver-te d’aixecar aviat per anar a la uni ( Per a aquells que van a primera hora, clar!).
Dimarts tenia practicum i per culpa de la nevada vaig arribar tard, perquè els trens no anaven encara a la seva hora. Mentres baixava el meu cap va començar a pensar... i s'hi hagués estat tota la setmana nevant i ens haguéssim quedat aïllats o amb falta de transport públic, què farien elles? Quan parlo d'elles parlo de les noies que s'estan tractant d'un trastorn alimentari. Aquelles que han d'anar de dilluns a divendres a un centre. Què hagués passat amb elles? Haguessin empitjorat? Els pares no podrien controlar-les?... Quan tota aquesta pila de preguntes envaïen per complert els meus pensaments, el missatge del conductor del tren em va retornar de nou al món real. Estava a Sant Andreu Arenal parada amb el tren i ens van dir que fins a les tres no es mouria d'allà. Per tan vaig haver d’agafar el metro i els pensaments es van quedar en aquell tren. Però encara ara hi segueixo pensant, què hagués passat?
Segurament sí, haurien sofert un enlentiment en la progressió del seu tractament, un entrebanc que les faria retornar a l'època en què estaven més greus. O, si es trobessin en estadis més avançats, potser seria una prova de foc que podrien superar amb èxit. Suposo que seria una prova massa dura, i que poques se'n sortirien.
ResponderEliminarQue no nevi tant, i es recuperaran més de pressa=)
ànims i coratge!
Segurament s'haguessin tornat lokíssimes, haguessin anat al super més proper, l'haguessin assaltat i s'haguessin amagat a les clavagueres a menjar (rollo Gollum) i desprès vomitar-se unes a les altres com un ritual satànic.
ResponderEliminarTachan!