sábado, 28 de marzo de 2009

Màgia

Allargo la ma i la poso en un barret. Abra cadabra pata de cabra. Taxan!! n'hi trec una persona que a simple vista és amable, comprensiva i responsable. La tornem al barret, dos copets amb la bareta màgica i....Taxan!! n'hi trec un ogre, groller i irresponsable.

A simple vista hem fet un truc fantàstic, meravellós, vaja tot un espectacle de transformacions. Això és màgia i la realitat és molt diferent.

No tenim una bareta màgica per transformar a les persones, no tenim les instruccions per fer que canviïn, ni tampoc les tenim per entendre-les en tot moment, però tenim recursos per fer que les coses siguin més entenedores no per això menys complicades.

L'únic recurs per la comprensió de tot plegat és la comunicació, és molt important saber-la utilitzar, dominar-la i sobretot no deixar-la mai de costat.

Sovint ens passa que nosaltres creiem que coneixem totes aquelles persones amb les quals ens rodegem. Fem afirmacions com; no facis aquestes coses que ens coneixem!....Sí? de debò ens coneixem? es veritat que saps que m'agrada el color taronja, el canelons i m'encanta remar però saps que em passa pel cap quan veig a una determinada persona?com reacciono davant d'una adversitat? Davant d'un problema que no em toca directament ? quan necessito ajuda?

No facis afirmacions sense preguntar-te abans si realment aquestes paraules tenen el sentit que li vols donar. Ves més enllà dels tòpics i omple'ls de significat.

I sobretot no busquis les instruccions de la bareta màgica de la comunicació sinó partica el teu propi truc.

viernes, 13 de marzo de 2009

Necessito ulleres.


No ho entenc! Últimament no hi veig bé, ho veig tot borrós. No sé mira que l’oculista em va dir que això amb l'edat es cura. Ara no veig persones veig estereotips, no vegis colors veig races. No veig fertilitat veig epidèmia, no veig futur construït veig un futur que està a troços. Un moment! Ja deia jo! Em falten les ulleres! Les ulleres de la societat, aquelles que tenen una augment de 4.5 graus en emmascaraments. Ah! Això sí 4.5 per cada ull.

miércoles, 4 de marzo de 2009

La poma podrida

Resulta curiós però les persones quan estem rodejades, envoltades, acompanyades de segons quines altres persones ens comportem o actuem de maneres diferents. Això provoca una pèrdua de qualitat en la persona. Si és ben cert que no podem deixar de interactuar amb allò que ens envolta i que es difícil o si més no costos en quan a temps saber com és una persona amb totes les seves qualitats i els seus defectes, independitzant-lo del seu entorn.

Contextos diferents persones diferents. Si que tenim una base que mai canvia però els nostres rols no paren de modificar-se en funció del context en el qual et trobes. Es com la metàfora de la poma podrida, si la deixes envoltada d’alguna poma sana tard o d’hora aquesta acabarà podrint-se. Però si estàs a temps i la separes, l’allunyes de la font de contaminació podràs salvar-la. Si convertíssim a les persones en pomes, seria tan fàcil llençar les podrides i guardar les sanes.

M’agradaria ser la fruitera de les persones per poder salvar aquelles que s’estan començant a podrir.

martes, 3 de marzo de 2009

A què fa olor el sexe?

Recordo que era en una habitació poc il•luminada, amb una finestra petita i uns armaris molt grans. També hi havia una cadira sense braços, molt i molt suau. Hi havien unes espelmes en forma del meu nom, amb una música de fons molt fluixa, tan fluixa que em permetia sentir les respiracions. Recordo que sentia vergonya, tenia calor, i començava a notar com la suor lliscava entre el seu cos i el meu alhora em sentia tensa perquè allò era nou molt nou, inclús estrany i per que no plaenter. Recordo que era un dia d'estiu, que venia de la piscina, i que estàvem sols a casa.....el que no recordo es a que feia olor?? A que fa olor el sexe? A colònia? a suor? a fruites? a saliva? recordo moltes coses però quan em poso a recordar a que feia olor no hi ha maneres no ho recordo. Es més quan em pregunten com va anar l'ultima vegada, mai me parat a rescatar les olors d'aquells moments. I sincerament em sembla trist per que el sexe s'ha de gaudir amb tots els sentits, sense deixar-ne escapar cap ni un.