Un propòsit per un any nou...

...no deixaré enrere tot allò pel que he lluitat, i sobretot no perdrè el que he aconseguit.

Feliç any 2010!

Humor.

Començaré amb un tema que segur que un gran percentatge de la gent que hi ha aquí es sent identificat. En faig una parodia d’això i ja els tinc a la butxaca. Típics temes que sempre tenen èxit; les parelles, els sexe i la manera de lligar. Comença l’actuació, faig unes quantes gracietes a veure com és aquest públic. Perfecte! crec que ja els tinc on volia. M’allunyo d’aquests típics temes i n’enceto uns de diferents. Vull innovar, aviam com surt. Els cotxes, les televisions, les series, la gent gran. Bé, bé me n’estic ensortin! i ara faré el tema bomba amb el qual tancar l’actuació i sortiré aclamat; la mort... La gent no riu, em mira amb cara estranya i comença a sentir-se incòmode. No ho entenc, que està passant? Però si en aquest món es pot fer broma de tot. La gent ho hauria d’entendre i riure’s de la mort perquè a tots en tocarà, com menys por li tinguem millor. Acaba l’espectacle, el públic aplaudeix a mitges. Em sento fracassat i no ho entenc.

Un quart d’hora més tard uns dels cambrers m’ho explica. Doncs sí!, feia 2 dies que el propietari havia mort i tots volien portar una miqueta d’humor per evadir les penes. Joder quina cagada!... jo que pensava que de tot se’n podia fer broma.

Ja estan aquí les joguines.

Com cada any ja han arribat els anuncis de les joguines, aquests que t’estan avisant que dintre de poc els nens començaran a fer la carta als reis macs, i per tan que les demanaran. Aquest any hi ha una cosa que m’ha cridat molt l’atenció, hi ha unes Barbies que són fashionistes, és a dir, que van a la moda. Hi han sis nines que van vestides de diferent manera i cada una d’elles reflecteix un estil de moda diferent. Fins aquí podríem començar a pensar bueno pues tipus gòtica, dels anys 60, roquera, esportista, provocativa, no se alguna cosa com aquesta i que ens trobem, doncs que els sis estils són ; glamurosa, rebel, artista, atrevida, simpàtica i carinyosa. Des de quan hi ha un estil de moda que sigui simpàtica o carinyosa? Vull dir com es vesteix una persona simpàtica o una carinyosa? Es pot reconèixer una característica per la roba?

Se que si ens em de posar a mirar amb lupa joguina per joguina segur que hi trobarem de tot, però el que no pot ser es que es vengui una característica de personalitat com un estil de moda, només escriure això s’hem posa una cara de circumstància amb una única expressió a la boca; eing?

Direcció a la presó.....

Us col·loco en situació; estava baixant, amb el tren d'un quart de cinc, direcció Maçanet-Massanes. A l’alçada de Sant Andreu de Llavaneres el tren es para en sec al mig de les dues estacions i sona la musiqueta del megàfon. Ti, no, ni atenció senyors passatgers em atropellat una persona, ens mantindrem parats una estona per tal de comprovar la situació. Tots els que estàvem al tren ens em mirat i en començat a pensar joder per què aquest tren i aquesta hora. A la cap d'una estona ha sortit el conductor i ha començat a mirar per fora del tren per mirar si trobava el cos, o en el seu lloc la persona ferida. Al cap d'uns trenta minuts aproximadament ha tornat el conductor i ens ha dit; bueno al final no he atropellat al home.

Per què us explico això per què m'han resultat molt curioses les atribucions que ha fet. Si es tractava d'un mort parlava en general. Tot el tren, és a dir, nosaltres hem atropellat una persona. Però quan ha tingut la informació del què ha passat llavors ha parlat en tremes de jo no l'he atropellat. Per una fracció de minuts ens ha implicat en un homicidi del qual cap de nosaltres n'erem els responsables. Això sí si es tractava de la situació favorable, ja parlava en termes individuals.

Si digui?

Aquest estiu vaig conèixer un noi amb una filosofia del mòbil molt peculiar.Em va explicar que ell no el necessitava. Si l’havien de localitzar una de dos; o el trucaven al fixe o les persones que el buscaven ja sabien on era per què a priori ja els hi havia dit. Jo ho vaig trobar una xorrada i vaig exposar-li que crec que era útil tenir mòbil per situacions d’emergència o per tenir una comunicació a distància. Per exemple, quan algú està fora del teu municipi, fora del teu barri, fora del teu país i tu no estàs a casa i has de ser localitzat per x motius .O per exemple quan un dels dos no té telèfon fixe. Ara ve hi ha dues coses que comparteixo amb ell; la primera són les trucades absurdes ( tipu m’estic avorrint vaig a parlar amb algú o ostres em sento sol esperant el bus, he de fer quelcom ) jo això no ho trobo bé. Si t’avorreixes ves a busca aquella persona, serà tot un detall. I esperant el bus pots llegir, escoltar música, parlar amb la persona del costat, fer apunts, etc. I la segona cosa és escoltar la música pel mòbil. Són nens que fan que els altres haguem de tragar la seva estúpida música. Si jo vull escoltar aquella música agafaré l’aparell que tingui, me la descarregaré i l’escoltaré JO i només jo. Estic molt cansada de veure ninyatos que presumeixen de portar el mòbil amb el volum alt per què tothom ho escolti. Sincerament em sembla una falta respecte i francament no cal.

Me perdut alguna part de la teoria?

És una cosa que em qüestiono des de fa estona. Avui tornava de fer uns encàrrecs i me trobat a una família composta per tres membres; els respectius pares i el nen. Bé el nen estava jugant a saltar les escales i de cop sento com la mare, molt enfadada, li diu al nen; “ Andrés pero no ves que hay sangre en el suelo, no sabemos de donde proviene, podría ser peligroso y podiras infectarte, así que deja de jugar ya!”.

Jo al escoltat això m’he fixat en la sang del terra, i sí era sang, però estava seca. Vull dir que no hi havia cap gota que brilles més ni que indiques que allò estva moll. El nen no havia vist la sang, simplement estava saltant a sobre del terra i a donat la casualitat que allà hi havia sang. El nen es podria haver infectat? Que jo sàpiga per a que les dues entressin en contacte primer la sang hauria d’estar molla, segon el nen hauria d’anar descalç, sense bambes ni mitjons, i a més a més hauria de tenir una ferida al peu. Vull dir hauria d’estar en unes altres condicions, no? És una xorrada molt gran ho sé, però de la manera en que ho ha expressat la seva mare semblava que en sabia molt del tema. Si jo hagués estat el nen segur que m’hagués preocupat però per sort el nen li ha deixat anar una frase a la seva mare que inclús a mi m’ha sobtat: “ Mama no tienes ni idea de lo que hablas” i ja està. El nen tan alegrement ha seguit amb el seu joc i la mare s’ha quedat tan ample.

Necessitats profitoses.

No sempre sabem trobar nous horitzons, nous camins o idees productives als problemes. Se'ns fa un món, un camí molt dur i costos que fa que a vegades ens col·lapsem i no puguem veure més enllà de la paraula problema. Curiosament quan és té una mancança o una necessitat es més simple trobar alternatives. Al no veureu com una cosa negativa, treballem de manera diferent i es més senzill trobar la complementarietat a aquesta mancança. Per què dic això per què l'altre dia parlant amb un amic, em vaig adonar que he descobert moltes més coses de les que imaginava amb una necessitat. Si pot ser és una tonteria però potser si convertíssim els problemes en necessitats i es produís aquest efecte no tindrem tantes dificultats per solucionar-los. Evidentment a efectes pràctics cadascú farà el que vol però mai esta de més saber segons què.

11 de setembre

La meva llengua el Català.
La meva terra Catalunya.

Olor a record.

Ahir quan tornava de treballar, em dirigia amb moto cap a casa meva. Com cada dia faig el mateix recorregut; en el qual hi trobo dos semàfors i tres passos de vianants . És evident que no sempre em trobo els mateixos cotxes ni els mateixos vianants, en qualsevol cas ahir quan estava en l'últim semàfor em va venir una olor. De cop una imatge em va aparèixer al cap. Era un record de la meva companya de pis quan sortia de festa, quan s’arreglava i marxava. Aquesta sensació de tenir un record en format d'olor m'encanta. Gairebé sempre que em passa això és un record agradable i em porta enyorança. Desprès de tenir aquella sensació, tenia i tinc moltes ganes d'acabar de treballar, començar el curs i tornar a fer convivència amb els meus companys de pis.

Amics, companys i coneguts.

Fa molt de temps que volia fer un petit incís en el vocabulari de tothom. Cadascú pot pensar i fer el que vulgui però jo ho deixo aquí.
A vegades quan expliquem anècdotes i historietes de la nostra vida personal, parlem de persones que ens acompanyen en aquestes aventures. Aquestes les hem d'anomenar d'alguna manera; pel seu nom o per qui són en la nostra vida. Estic molt cansada d'escoltar coses com; no si l'altre dia vaig anar amb un amic de festa... i comences a escoltar tota la història i te'n adones que no és un amic sinó que és un colega de festa. Se que és una xorrada i que pot ser és una tocada d'ous, però em rebenta que no es parli amb propietats. Per què si no es parla bé, la paraula amic queda desvalorada. Es per això que m'agradaria fer una pròpia definició de tres simples paraules.
Amic; els pots contar amb els dits de la ma, és la típica frase però és certa. Són aquelles persones que sempre estan allà, pel bons moments i pel dolents. Que són capaces de deixar-ho tot per venir a donar-te suport. Encara que faci molt que no us veieu la retrobada és com si el temps no hagués passat.
Company; de festa, de classe ell hi serà en els bons moments i en trobades esporàdiques. Són aquelles persones que si estan presents tu passes genial però que mai els hi explicaries un problema teu.
Coneguts; persones del mateix poble, del mateix barri, amics d'amics. Saps qui són, i hi hauràs creuat quatre paraules però ja està.
En fi que jo crec que no es gaire difícil anomenar les coses pel seu nom.

M'encantes!

sexe al 45???

i als 60 i a l'edat que vulguis mentres el teu cos i les teves ganes ho permetin. A cada edat amb diferents estris, amb més o menys temps, a llocs diferents el que es vulgui i més. El sexe és un additiu que ens produeix plaer, i ens aporta energia, alegria, mil i una cosa. Perquè hauríem de privar-nos del sexe a una edat, per què la gent diu que està mal vist? per què hi han altres coses abans que el sexe? val, si es qüestió de prioritats, anem a prioritzar; una pastilla al matí, mitja a la tarda i una bona estona de sexe a la nit o al matí ( això a gustos). Ja està es tan senzill com esborrar del cap que a partir dels 45 no hi ha sexe, i la resta ja ho posa cadascú.
El sexe és per qui el vulgui practicar i qui s'ho vulgui passar bé independentment de l'edat. I si és qüestió de canviar les mentalitats canviem-les però el que no pot ser és que es perdi aquest gran plaer que ens proporciona la natura.

03-08-09

Ara és temps de recordar i de no olbidar.
Ja en fa tres i se't troba faltar.

SOS

L'altre dia, quan estava treballant, em van venir uns nois a preguntar-me que què volia dir SOS. La veritat és que en aquell moment em van pillar. El primer que em va passar pel cap és l'acudit de Socorro Osea Salvame, i desprès vaig començar a pensar. Sabia que eren unes sigles de paraules angleses, i que la primera era la de Save i la segona era our però la meva falta de vocabulari no em van permetre seguir avançant més enllà. A dos dies d'aquella pregunta aquí està la solució;

Save Our Seamen

Doctor, doctor!

-Hi ha un somni que no paro de tenir. Intento que no em vingui però no ho aconsegueixo. Veuràs; estic en una muntanya i hi fa molt de fred. No tinc roba d'abric i se'm comencen a congelar els dits, primer els dels peus i desprès els de les mans. Començo a sentir que les cames em cremen i els braços també. Tinc la cara molt vermella del fred. Es llavors quan començo a pensar que no me'n en sortiré però de cop s'obre un forat i començo a caure avall, molt avall. Fins que per l'impressió que em dona el caure em desperto de cop. Sempre ho faig suant i amb llàgrimes als ulls. No ho entenc però em passa molt sovint. Que puc fer?
-Aviam, com et van les coses des de que vas començar a tenir els somnis?
-Doncs la veritat es que no gairebé, m'ha deixat el xicot, algunes amigues m'han deixat de parlar, amb la família les coses no van gaire bé, ja saps cada família és un mon.
-I que creus que necessites?
-No necessito, a més no se quina relació hi ha amb el somni.
-El que necessites es escalfor per no congelar-te. Necessites un tipus de calor que no donen els aparells elèctrics, només el sabem donar nosaltres. Per si no m'estàs seguint, necessites calor humà; abraçades, petons, carícies, somnriures. Tot i que creguis que ho tens, no t'enganyis. Amb aquest somni estas demanant a crits escalfor per no congelar-te, algo que et mantingui viva i sobretot que no t'apaguis i quedis com un glaçó; freda i sense energia...

Vegades els somnis ens expliquen més del que creiem.

Volareeeee uuooo!!!!

Por fin....

Encontré en un rincón la última pieza de este rompecabezas. Nunca he imaginado, ni tan solo he intentado descubrir cual es la imagen que contiene. Ahora en medio del aburrimiento y las ganes de construir nuevos logros, empiezo hacerlo. Por mi sorpresa solo he tardado cuatro años en reconstruirlo, verdaderamente es precioso. No para de latir pero es muy frágil, esta cosido por todas partes. El mas mínimo golpe puede destruirlo. No se que voy hacer con él, puedo guardarlo en un cajón, en una vitrina o llevármelo conmigo. Es difícil decidirme pero lo haré, lo dejaré guardado bajo llave un par de años mas y cuando las cicatrices estén totalmente cerradas me lo llevaré conmigo. Eso sí, lo llevaré en el fondo muy en el fondo detrás de grandes muros, que serán su refugio hasta que algún día caigan por todos los golpes que recibirán durante los años que están por venir.

Granada 09!

Que faries si...

Poguessis tenir la capacitat de saber tots els pensaments i accions d’una persona ?
Ho voldries saber tot? creus que seria el millor per viure amb tranquil•litat? O pot ser el refrany “ojos que no ven corazón que no siente,” frena aquesta decisió?
Que faries ,l’acceptaries o la refusaries?

Carpe diem.

“Viu el moment”

Com cada expressió tothom se la pren com vol, però no podem o des de el meu punt de vista crec que no es viable, fer un carpe diem constant. Hi ha vegades que he desitjat que arribés un determinat dia, i en aquell precís moment no gaudia del present per què la meva ment estava en un temps futur. Oblidant-me momentàniament del present. Un carpe diem és, o jo l’utilitzo, per un determinant moment o per un determinat dia. Es possible que una dia visquí més que mai aquell moment, i que en una estona oblidi tot el que m’envolta però això no ho puc fer sempre, i crec que hi ha poc gent que ho puigui fer.

En fi , la meva curiositat recau en la variabilitat del ésser humà la qual produeix paraules, frases, expressions i qualsevol tipus de representació lingüística amb significats i interpretacions diferents.

El ser humano es extraordinario.

No me mires que me mojas.

Quan era petita i estàvem al pati de l’escola a vegades fèiem una sèrie de gestos amb les mans que volien dir xorrades. Per exemple; depèn com posessis els dits de les mans volia dir te quiero o te mato o alguna cosa així, no ho recordo gairebé. Quan vas creixent aquestes coses creus que les deixes enrere però crec que els gestos que abans feia encara ara segueixen tenint un significat . Que vol dir una picada d’ullet? És un signe de complicitat no cal pensar en termes d’amor o sexe, aquí tot si val. Que vol dir una mirada als llavis?que vol dir un toquet a la cama, o una puntada de peu per sota la taula? I que et treguin la llengua? Evidentment que cadascú té els seus signes i els fa servir i els dota del significat que vol però crec que hi ha alguns signes que són universals. Per tan si jo els hi faig a la persona que tinc davant i el del seu costat em veu, sabrà el significat. Pot ser m’equivoco i no tothom els fa servir però en qualsevol cas per aquelles persones que encara els fem servir no oblidem que era un joc de nens, el qual l’hem convertit en el món dels adults. I que per tant, si jo els conec un altre persona també. Així que si volem dissimular haurem de canviar les regles del joc.
“Nunca dejamos de ser niños pequeños pero nos lo creemos”

La curiosidad mató al gato.

El essers humans a vegades som tan “masoques” que sembla mentida que tinguem un cervellet per pensar. Hi ha una cosa que mai podré entendre, la curiositat passa per sobre de tos els mals de cap. Un exemple típic i tòpic; estàs surtin amb un noi i el principi no vols parlar de les antigues relacions d’aquella persona, però amb el temps ho acabes fent i el pitjor de tot es que acabes trobant informació que no t’agrada veure i que per molt que et faci mal no vols treuen els ulls d’allà. Per què la curiositat va tan enllà? Serà per què vols agafar perspectiva? Saber com és aquella persona fora del teu cercle? Per què no te’n fies ni de la teva ombra? Per proves? Per què? No ho entenc? Però és així i com més busques més raons trobes per seguir buscant, en fi sigui com sigui tinc una curiositat que no m’ha matat per algun dia ho farà.

PD: Quan vegis una porta i tinguis ganes de obri-la ADVERTÈNCIA ni tan sols t’acostis al pany.