Doctor, doctor!

-Hi ha un somni que no paro de tenir. Intento que no em vingui però no ho aconsegueixo. Veuràs; estic en una muntanya i hi fa molt de fred. No tinc roba d'abric i se'm comencen a congelar els dits, primer els dels peus i desprès els de les mans. Començo a sentir que les cames em cremen i els braços també. Tinc la cara molt vermella del fred. Es llavors quan començo a pensar que no me'n en sortiré però de cop s'obre un forat i començo a caure avall, molt avall. Fins que per l'impressió que em dona el caure em desperto de cop. Sempre ho faig suant i amb llàgrimes als ulls. No ho entenc però em passa molt sovint. Que puc fer?
-Aviam, com et van les coses des de que vas començar a tenir els somnis?
-Doncs la veritat es que no gairebé, m'ha deixat el xicot, algunes amigues m'han deixat de parlar, amb la família les coses no van gaire bé, ja saps cada família és un mon.
-I que creus que necessites?
-No necessito, a més no se quina relació hi ha amb el somni.
-El que necessites es escalfor per no congelar-te. Necessites un tipus de calor que no donen els aparells elèctrics, només el sabem donar nosaltres. Per si no m'estàs seguint, necessites calor humà; abraçades, petons, carícies, somnriures. Tot i que creguis que ho tens, no t'enganyis. Amb aquest somni estas demanant a crits escalfor per no congelar-te, algo que et mantingui viva i sobretot que no t'apaguis i quedis com un glaçó; freda i sense energia...

Vegades els somnis ens expliquen més del que creiem.