Aquest estiu vaig conèixer un noi amb una filosofia del mòbil molt peculiar.Em va explicar que ell no el necessitava. Si l’havien de localitzar una de dos; o el trucaven al fixe o les persones que el buscaven ja sabien on era per què a priori ja els hi havia dit. Jo ho vaig trobar una xorrada i vaig exposar-li que crec que era útil tenir mòbil per situacions d’emergència o per tenir una comunicació a distància. Per exemple, quan algú està fora del teu municipi, fora del teu barri, fora del teu país i tu no estàs a casa i has de ser localitzat per x motius .O per exemple quan un dels dos no té telèfon fixe. Ara ve hi ha dues coses que comparteixo amb ell; la primera són les trucades absurdes ( tipu m’estic avorrint vaig a parlar amb algú o ostres em sento sol esperant el bus, he de fer quelcom ) jo això no ho trobo bé. Si t’avorreixes ves a busca aquella persona, serà tot un detall. I esperant el bus pots llegir, escoltar música, parlar amb la persona del costat, fer apunts, etc. I la segona cosa és escoltar la música pel mòbil. Són nens que fan que els altres haguem de tragar la seva estúpida música. Si jo vull escoltar aquella música agafaré l’aparell que tingui, me la descarregaré i l’escoltaré JO i només jo. Estic molt cansada de veure ninyatos que presumeixen de portar el mòbil amb el volum alt per què tothom ho escolti. Sincerament em sembla una falta respecte i francament no cal.
