miércoles, 14 de octubre de 2009

Me perdut alguna part de la teoria?

És una cosa que em qüestiono des de fa estona. Avui tornava de fer uns encàrrecs i me trobat a una família composta per tres membres; els respectius pares i el nen. Bé el nen estava jugant a saltar les escales i de cop sento com la mare, molt enfadada, li diu al nen; “ Andrés pero no ves que hay sangre en el suelo, no sabemos de donde proviene, podría ser peligroso y podiras infectarte, así que deja de jugar ya!”.

Jo al escoltat això m’he fixat en la sang del terra, i sí era sang, però estava seca. Vull dir que no hi havia cap gota que brilles més ni que indiques que allò estva moll. El nen no havia vist la sang, simplement estava saltant a sobre del terra i a donat la casualitat que allà hi havia sang. El nen es podria haver infectat? Que jo sàpiga per a que les dues entressin en contacte primer la sang hauria d’estar molla, segon el nen hauria d’anar descalç, sense bambes ni mitjons, i a més a més hauria de tenir una ferida al peu. Vull dir hauria d’estar en unes altres condicions, no? És una xorrada molt gran ho sé, però de la manera en que ho ha expressat la seva mare semblava que en sabia molt del tema. Si jo hagués estat el nen segur que m’hagués preocupat però per sort el nen li ha deixat anar una frase a la seva mare que inclús a mi m’ha sobtat: “ Mama no tienes ni idea de lo que hablas” i ja està. El nen tan alegrement ha seguit amb el seu joc i la mare s’ha quedat tan ample.

2 comentarios:

  1. Doncs jo ho trobo fatal...

    El nen, que a saber l'edat que tenia, contesta a la mare. Això és tipic d'avuí dia, contestaba jo quan era petit als meus pares i la que m'enportava. Falta molta ma dura... No pot ser que es perdi el respecte així a tothom, i més encara per part dels petits envers la gent més gran.

    I l'atlre, la mare crec que va fer el millor que havia de fer, jo tampoc deixaria jugar el meu nen en un lloc on hi ha sang, sigui pel que sigui, no m'hauria agradat.

    Aquí la meva reflexió :P

    ResponderEliminar
  2. Doncs jo no ho trobo fatal, ho trobo necessari.

    La frase del nen m'ha semblat tan pura com les que ocultem rere una d'hipòcrita per "respecte".

    En créixer, ja no tenim aquesta capacitat de fer veure a algú que està equivocat, anam cedint un silenci que esdevé còmplice de donar la raó a qui no la mereix.

    no crek k ningú posseeixi veritats objectives, tingui l'edat k tingui, 1mare pot estar + equivocada q el seu fill, es el k jo penso^^"

    ResponderEliminar