Us col·loco en situació; estava baixant, amb el tren d'un quart de cinc, direcció Maçanet-Massanes. A l’alçada de Sant Andreu de Llavaneres el tren es para en sec al mig de les dues estacions i sona la musiqueta del megàfon. Ti, no, ni atenció senyors passatgers em atropellat una persona, ens mantindrem parats una estona per tal de comprovar la situació. Tots els que estàvem al tren ens em mirat i en començat a pensar joder per què aquest tren i aquesta hora. A la cap d'una estona ha sortit el conductor i ha començat a mirar per fora del tren per mirar si trobava el cos, o en el seu lloc la persona ferida. Al cap d'uns trenta minuts aproximadament ha tornat el conductor i ens ha dit; bueno al final no he atropellat al home.
Per què us explico això per què m'han resultat molt curioses les atribucions que ha fet. Si es tractava d'un mort parlava en general. Tot el tren, és a dir, nosaltres hem atropellat una persona. Però quan ha tingut la informació del què ha passat llavors ha parlat en tremes de jo no l'he atropellat. Per una fracció de minuts ens ha implicat en un homicidi del qual cap de nosaltres n'erem els responsables. Això sí si es tractava de la situació favorable, ja parlava en termes individuals.
Això passa per analitzar tant les paraules, ara si jo analitzo dic:
ResponderEliminarJoder, han atropellat a algú i el primer que penses és perquè aquesta hora i aquest tren... En comptes de pensar en la pobre persona que hauria mort o amb les persones que deixa al seu voltan!
y no dijo el señor: no juzgueis si no quereis ser juzgados? jeje