La conversa més estúpida del tren.

-Perdona podria treure la revista d'aquí es que m'hi voldria sentar.
- A sí, cap problema.
-Ostres Maria! No t'havia reconegut, què fas tu al tren a aquestes hores? No hauries d'estar treballant?
- Ei Dani! Jo tampoc t'havia reconegut, quan de temps sense veure'ns. Que n'és de la teva vida?
-Doncs mira bé, anem fent ja saps. Quan de temps sense veure'ns? Però si ens vam veure la setmana passada a la feina.
- Ara estic treballant en un projecte i no cal que vagi a les oficines.
-Com que no cal? Però si porte'm dies enfeinadissims, l'Alex porta uns quants dies intenta-te localitzar, on t'haives amagat?
-Bé si aquest projecte és molt important per a mi. Amagar-me? No, la que s'amaga és la meva filla quan juguem al escondite, hi has jugat mai?
-No entenc que estas fent, que pretens? Que no m'escoltes?
-Si que ho faig! Saps ahir vaig anar al oculista?
-Ah, si? I t'han augmentat la graduació o què hi faran amb aquestes ulleres?
-Bueno si que me les canviaran i que crec que també m'augmentnaran la graduació.
-Així que dintre de poc et veure amb ulleres noves . Ostres doncs un canvi de look mai va pas malament.
-Si això suposo. Saps ara vinc de psicòleg.
-Amm, a si? Ostres ho sento no en sabia res. Bueno ja parlarem un altre dia de tot això que aquesta és la meva parada.
-Dani la teva parada no és aquesta te'n falten encara dues. No es cap vergonya anar al psicòleg a més no estic boja simplement estic cansada de gent com tu.