Deixa’m penjar-me de l’agulla que marca les hores, tu agafa’t de la minutera i agafem el temps per on no ens pugi fer res del que no estigui en les nostres mans. Anem a exprimir cada segon i cada minut al nostre ball, aquest que mai pot perdre el compàs i si ho fa, no passa res...tornem a repetir, que ningú neix ensenyat. Això sí ,si per qualsevol cosa et deixes anar sempre ens quedarà l’agulla que marca els segons, aquesta és molt fràgil però per casos d’emergència sempre va bé.
En qualsevol cas fem que el temps sigui nostre i que sigui ell qui ens acompanyi en les nostres aventures i no pas qui les controla.
Molt bo aquest comentari sobre el temps. L'hem de controlar i no deixar fer. Ell només ens pot ajudar però no ho soluciona sinó l'agafes tu!
ResponderEliminarEns veiem