L'altre dia estava al metro i vaig sentir una conversa entre un noi i una noia. Estaven parlant de la sinceritat de les parelles i que era molt important i tot plegat. A tot això la noia que parlava va dir, home però quan algú fa menjar i aquest no està bo no s'ha de dir res. Simplement s'ha dir que està bo per a què torni a cuinar. I el noi va remarcar, clar això és el que s'ha de dir.
Avere estamos locos o què?, si una cosa està dolenta o està millorable s'ha dir, perquè és la manera de progressar, la manera de canviar, la manera de fer les coses bé. Si no et diuen res, no sabràs que ho estas fent malament i per tant ho seguiràs fent igual.
I una altra cosa és que es converteixi en una obligació, en quelcom que està fixe i no es pot canviar.
I una altra cosa és que es converteixi en una obligació, en quelcom que està fixe i no es pot canviar.
Per favor refelxionem-hi.
No m'ha quedat clar si estàs a favor de la sinceritat indiscriminada en la parella.
ResponderEliminar(No crec que la gent que va del pal "ens ho hem de contar tot" realment no s'amaguin coses. Tampoc crec que s'hagi d'explicar tot per força. Jo ho veig com dues persones que comparteixen un espai i un temps, però que no tenen per què fer-ne res dels altres espais individuals. Ometre és mentir? És no ser sincer? Realment és tan important aquest valor que es ven? Jo crec que és una opció. Uns l'agafen i altres l'ignoren. De moment, jo tendeixo a agafar-lo perquè crec que és just.)
Ja sé que no parles d'això, era una mini-palla mental. Parles de no ser hipòcrita en el que és compartit amb la parella, tenir els pebrots d'afrontar l'incomoditat que suposa dir "això teu no m'agrada". Em fan pena les persones que no gosen queixar-se per por. M'alegro que no siguis d'aquestes. =)
Avere com dius tu anem per parts.
ResponderEliminarLa sinceritat indiscriminada, tal i com la menciones, sona molt malament.
Jo soc partidària de no explicar-ho tot, però ja no parlo només en termes de parella sinó amb els amics també.
Què vull, cadascú té coses que són seves i que no ha explicat mai a ningú i tampoc cal que es faci. És l'espai personal que tots escollim. Cada persona decideix com n'és de gran.
El fet de no explicar aquestes coses no té res a veure amb la sinceritat, simplement hi ha coses que formen part de tu i que no les vols compatir.
Ometre, per a mi, no té res a veure amb mentir. La mentida és allò que s'explica tal i com no ha passat i afegint coses que no han succeït.
I això de posar-hi pebrots en dir les coses, és precisament del que parlava. Les coses ven dites i ven expressades no han de fer mal i per tant, una crítica constructiva no s'ha de convertir en una destructiva. Acceptar-les i modificar-les és un pas cap a l'evolució personal.
vaya parides... XD
ResponderEliminara veure si fem algo (decent) per tenir menys temps lliure...
se'ls hi diu reflexions.
ResponderEliminarQuelcom decent? bueno en podem parlar...