Tots els actes haurien d’anar acompanyats d'una conseqüència, ja sigui positiva o negativa.
Això és el que, entre d'altres coses, s'hauria d'ensenyar als nens. I que les coses ben fetes són mereixedores d’elogis, de premis i de quelcom positiu però que les coses mal fetes també tenen un preu. Això és molt fàcil a la teoria però és molt complicat si tots els entorns en el qual el nen es desenvolupa no van a la una.
Les mestres de classe fan una feina d'ensenyament i alhora estan educant, les monitores de menjadors,d'extraescolars també ensenyen i eduquen. Els pares són els qui eduquen i ensenyen. Es aquí on hi hauria d'haver una harmonia entre totes les persones que eduquen a un nen. Perquè per molt que és pugui fer fora de casa si en aquesta se li permet tot, no té un resultat bo. Es llavors quan el nen, procura boicotejar als altres llocs per tal de cridar l'atenció o aconseguir allò que vol. Es per això que resulta difícil corregir conductes apreses a casa. No obstant, no és impossible i tots els nens tenen les capacitats per entendre i corregir allò que no li és permès. Això sí amb paciència, amb molta paciència s'aconsegueixen coses extraordinàries.
Que tots els acts tinguin repercussions positives o negatives és tan díficil com assegurar que si actues bé obtindràs coses bones i no al revés. Com dir que si estudies molt, tindràs un lloc de feina increïblement bo, uns companys extraordinariament simpàtics etc. I com dir que aquell que roba 6 milions d'euros d'arques públiques i, com a "repercussió negativa" o càstig ha de pagar 1 milió d'euros, serà un desgraciat tota la vida (perque dubto molt que sigui així...)
ResponderEliminarBé em referia a un nivell més anterior al que parles. A un món on el nen ha d’aprendre que pegar als seus companys repercuteix en quedar-se sense pati ( per a ell es molt greu) o bé dir sisplau comporta una acció positiva ( molt gratificant). Es ensenyar que els actes tenen una repercussió, i quan sigui gran i tingui una capacitat critica decideixi per ell mateix ,què vol fer i quin camí vol triar. Però primer haurà de tenir unes bases.
ResponderEliminarEvidentment quan et fas gran la vida no és redueix en actes positius conseqüències positives, hi ha moltes més variables. El que roba sap que esta robant i el petit preu que haurà de pagar és tornar la quantitat. Es un món més complexa .
Si, estic d'acord amb l'Albert, sobretot perquè moltes vegades les coses es fan malament perquè les conseqüències de fer-ho així són millors que no pas fer-ho bé.
ResponderEliminarPerquè sovint fer les coses bé requereix un esforç que, per més recompensa que ofereixis, no val el preu de no haver-se d'esforçar.
A més, com podem pretendre ensenyar això, donant per suposat una noció tant questionable com la de "causa - conseqüència", quan els adults no som capaços d'entendre com funcionen aquest tipus de fenòmens.
Si se li ensenya que els actes dolents repercuteixen a conseqüències negatives, és igual a enganyar-los amb un pseudoconductisme fictici que quan descobreixin que les lleis humanes es regeixen per diferents propòsits, es deslliuran de "l'acte bo" per a pensar en com obtenir les mateixes conseqüències amb menys esforç.
He dit.
Totalment d'acord.
ResponderEliminarPotser exposes de forma més clara allò que intentava jo comentar però que no sé si s'havia acabat d'entendre bé.
A vegades em dóna per pensar que els equivocats som nosaltres i els que encerten en els actes són aquells que actuen "malament" i que tenen unes repercussions o càstigs mínims i viuen més feliços que ningú... tota una pena