Quan hi ha nois juganers, ella els somriu i juga amb les seves mirades. Ara et miro, ara no i ara riu però sembla que no ho faci. Però en el moment en que ella comet un error; fer coincidir les mirades una estona massa llarga, la ha cagat.
Ells es sorprenen del què veuen i tenen un sentiment contradictori; tan bella i tan freda. Els sentiments de fredor congelen aquestes mirades i pocs s'atreveixen a creuar el portal de gel. El atrevits quan arriben veuen que el gel no és res més que un vidre molt gruixut que es pot trencar amb escalfor. Allà dins hi fa molt de fred, no hi ha res amb vida i en el fons hi ha una llum parpellejant on hi ha escrites dues paraules: soledat i incomprensió.
Quan han arribat en aquest punt, no hi ha res més que una decepció i una afirmació :
"No val la pena entrar-hi, la bellesa em transmet alegria però el interior em congela la sang i no em vull congelar com ella"
Em recorda a la "Ice Queen", una insurgent en una pel·lícula japonesa en contra d'un règim autoritari que fa emissions pirates a la televisió a través d'una ràdio amagada.
ResponderEliminarI això em recorda també a una cançó molt bona, dels 60 que porta per nom la pel·lícula, és "20th century boys", la cançó de T-Rex.
A mi m'agraden les "Femme Fatale", o reines del gel
M'agrada la idea!
ResponderEliminar