Perquè les coses ja no són com abans. Les coses canvien i les coses no tornen al seu lloc. Només si les persones ho volen. Però què fas quan només una ho vol? ja ha lluitat, ja ha exposat les cartes sobre la taula i no hi ha hagut cap moviment, cap resposta ...què ha de fer? abandonar? resignar-se? deixar-ho estar?
Es llavors quan es pregunta si realment val la pena segui lluitant contra la paret. Si realment cal seguir preguntant si és el camí o si en algun moment hi va haver un camí... Sí, ja ho té decidit: Ho deixarà i el que en algun dia va significar molt, ara poc a poc significarà menys i just en el punt exacte, on pugui deixar de posar una cara de amargura es frenarà. I allà és on es quedarà. No avançarà però tampoc anirà endarrere. Aquest és el punt que busca. Això sí, té clar que no serà fàcil però ja ho ha decidit. Dedicarà el temps aquells que responen a les seves accions, als seus moviments i quan es trobi un altre cop en la mateixa situació, tornarà a decidir...i es llavors quan em pregunta:
-Creus que sempre he d'actuar igual?
- No. El que has de fer es valorar qui o què estas perdent d'aquella persona i llavors tornar a decidir.
- I això que estic fent, no és un acte de covards?
- Bé, si tu has fet tot el que podies i no has obtingut resposta, no és un acte de covards. És un acte de "autosalvació", no pots seguir lluitant per quelcom que t'està fent mal i que, a més a més, la ignorància és el que reps.
- Vist així, potser si que tens raó.
Si és un diàleg intern, estàs condemnada a donar-te la raò a tu mateixa, sigui quin sigui el resultat final el "vist així potser si que tens raò", o "no, no tens raò". Tindràs raò sempre responguis el que responguis.
ResponderEliminarI fins i tot si ho veus d'una altra manera.
Tot canvia, però sempre hi ha alguna cosa que es manté, i com a molt poc es manté el record.
Esperem que es mantingui més...