Ens aferrem a la idea que hi ha gent a la qual mai diràs adéu, només si aquesta mor, que no es pas el cas...
M'aferro a l'idea que sempre estarà al meu costat, que sempre podré veure'l quan em vingui de gust però en realitat ja fa temps que això està canviant i s'està acostant el dia. El dia en el qual l'acomiadament ja no sigui un fins aviat sinó un fins per sempre. No em puc fer a la idea d'estones sense ell, de les paraules ben calibrades per a que en els moments més precisos ajudin a seguir endavant i a no dubtar. Però el què més em pregunto es com podré tancar la ferida del seu acomiadament, què faré amb l'enorme espai que hi ha en el meu cor. Sé que mai serà reemplaçat i que mai hi haurà res ni ningú que supleixi el que ell ha ocupat durant tots aquests anys...
M'aferro a l'idea que sempre estarà al meu costat, que sempre podré veure'l quan em vingui de gust però en realitat ja fa temps que això està canviant i s'està acostant el dia. El dia en el qual l'acomiadament ja no sigui un fins aviat sinó un fins per sempre. No em puc fer a la idea d'estones sense ell, de les paraules ben calibrades per a que en els moments més precisos ajudin a seguir endavant i a no dubtar. Però el què més em pregunto es com podré tancar la ferida del seu acomiadament, què faré amb l'enorme espai que hi ha en el meu cor. Sé que mai serà reemplaçat i que mai hi haurà res ni ningú que supleixi el que ell ha ocupat durant tots aquests anys...
"Adéu mòbil de targeta prepagament!"
"Hola mòbil de contracte!"
XD una vegada vaig fer quelcom semblant: vaig dedicar una entrada d'un space q es deia "requiem" i fins la darrera paraula ningú se'n va adonar q no em despedia d'una persona. I ara m'ho he empassat tot d'un sol glop xD llarga vida al nou mòbil!
ResponderEliminar