Avui és un gran dia.

Ja ha arribat el moment, per fi!

El teu naixement. Tothom està feliç i desitja veure’t. En el millor del casos et portaran un vestit blanc, en el pitjor un de color rosa. Per a que de ven petita sàpigues quin és el color que t’identifica. Espero que les primeres joguines que et portin siguin toves, suaus i que tinguin molts colors. Potser serà  un os o un lleó però espero que no sigui una nina.

Quan creixis, segurament jugaràs amb Barbie o amb Nancy o amb alguna d’aquestes nines de plàstic que marquen, un altre cop, un estil de noia a seguir. Les bambes que portis segur que seran brillants i roses, i inclòs faran llum si balles. No estic segura que aquestes bambes aguantin els esports que hauries de fer però, no passa res, ja trobaràs alguna tàctica per aprendre a dir que no et trobes bé per no realitzar-lo. El futbol quelcom que odiaràs i que segur que aprendràs que només és de homes.

Les teves opinions al costat de les de un noi molt probablement, en una primera instancia, no siguin escoltades. De ben segur que si ho dius amb un to més alt i amb cara de pocs amics, potser llavors sí que et fan cas.

Ja n’hi ha prou. Avui és el NOSTRE dia. Trenquem els prototips d’infància femenina i les diferenciacions que proporciona la societat respecte la dona. Lluitem des de la diferència per trobar una igualtat de drets i d’oportunitats.

Deixem enrere el “com ha de ser una dona” per deixar via lliure a l’expressió pròpia. Mostrar-se tal i com una es sent, i no tal i com li diuen que s’ha de sentir. Això si sempre amb coherència  i amb consciència de que es una mateixa la que esta decidint.

Que si esculls el color rosa que sigui perquè t’agrada i no perquè des de ben petita és el que t’han posat.