No sempre sabem trobar nous horitzons, nous camins o idees productives als problemes. Se'ns fa un món, un camí molt dur i costos que fa que a vegades ens col·lapsem i no puguem veure més enllà de la paraula problema. Curiosament quan és té una mancança o una necessitat es més simple trobar alternatives. Al no veureu com una cosa negativa, treballem de manera diferent i es més senzill trobar la complementarietat a aquesta mancança. Per què dic això per què l'altre dia parlant amb un amic, em vaig adonar que he descobert moltes més coses de les que imaginava amb una necessitat. Si pot ser és una tonteria però potser si convertíssim els problemes en necessitats i es produís aquest efecte no tindrem tantes dificultats per solucionar-los. Evidentment a efectes pràctics cadascú farà el que vol però mai esta de més saber segons què.
El silenci és més que un espai buit de paraules, és una pausa ininterrompuda de sentiments manifestats a l'interior.
martes, 29 de septiembre de 2009
viernes, 11 de septiembre de 2009
domingo, 30 de agosto de 2009
Olor a record.
Ahir quan tornava de treballar, em dirigia amb moto cap a casa meva. Com cada dia faig el mateix recorregut; en el qual hi trobo dos semàfors i tres passos de vianants . És evident que no sempre em trobo els mateixos cotxes ni els mateixos vianants, en qualsevol cas ahir quan estava en l'últim semàfor em va venir una olor. De cop una imatge em va aparèixer al cap. Era un record de la meva companya de pis quan sortia de festa, quan s’arreglava i marxava. Aquesta sensació de tenir un record en format d'olor m'encanta. Gairebé sempre que em passa això és un record agradable i em porta enyorança. Desprès de tenir aquella sensació, tenia i tinc moltes ganes d'acabar de treballar, començar el curs i tornar a fer convivència amb els meus companys de pis.
jueves, 20 de agosto de 2009
Amics, companys i coneguts.
A vegades quan expliquem anècdotes i historietes de la nostra vida personal, parlem de persones que ens acompanyen en aquestes aventures. Aquestes les hem d'anomenar d'alguna manera; pel seu nom o per qui són en la nostra vida. Estic molt cansada d'escoltar coses com; no si l'altre dia vaig anar amb un amic de festa... i comences a escoltar tota la història i te'n adones que no és un amic sinó que és un colega de festa. Se que és una xorrada i que pot ser és una tocada d'ous, però em rebenta que no es parli amb propietats. Per què si no es parla bé, la paraula amic queda desvalorada. Es per això que m'agradaria fer una pròpia definició de tres simples paraules.
Amic; els pots contar amb els dits de la ma, és la típica frase però és certa. Són aquelles persones que sempre estan allà, pel bons moments i pel dolents. Que són capaces de deixar-ho tot per venir a donar-te suport. Encara que faci molt que no us veieu la retrobada és com si el temps no hagués passat.
Company; de festa, de classe ell hi serà en els bons moments i en trobades esporàdiques. Són aquelles persones que si estan presents tu passes genial però que mai els hi explicaries un problema teu.
Coneguts; persones del mateix poble, del mateix barri, amics d'amics. Saps qui són, i hi hauràs creuat quatre paraules però ja està.
En fi que jo crec que no es gaire difícil anomenar les coses pel seu nom.
martes, 18 de agosto de 2009
jueves, 6 de agosto de 2009
sexe al 45???
El sexe és per qui el vulgui practicar i qui s'ho vulgui passar bé independentment de l'edat. I si és qüestió de canviar les mentalitats canviem-les però el que no pot ser és que es perdi aquest gran plaer que ens proporciona la natura.
