Un somni molt real.

Em desperto suant en una nit molt freda. Miro a costat i costat del dormitori i no hi ha ningú. No m'ho puc creure, tinc tot el cos embogit, la meva pell està en plena efervescència i no hi ha ningú. Acaricio l'aire perquè és l'únic que puc sentir però sento que hi ha alguna cosa que estremeix cada centímetre de la meva pell, segueixo sense creure-m'ho no hi ha ningú. Suada de cap a peus decideixo anar a la dutxa per refrescar-me...potser el record d'alguna nit esbojarrada ha fet que em despertés així.

Torno anar al llit i al cap d'uns minuts estic en un somni molt real, tant que quasi podria atrevir-me a dir que noto com m'acaricien, com descobreixen cada centímetre del meu cos i com sense jo voler-ho, les meves pulsacions comencen augmentar de manera estrepitosa, és tan real...les 4:16 de la nit em torno a despertar. No entenc que està passant em sento com si estigués en una constant difamació d'embogides sensacions, crec que no estic bé. Em toco el cap i potser està massa calent, no se si és pel que somiava o perquè tinc algunes dècimes...

En qualsevol cas dormir m'anirà bé...ara que si segueixo així potser no podré aclocar l'ull. Torno a tancar els ulls i aquest cop veig alguna cosa, alguna ombra que em penetra amb la mirada no sé perquè però torno a sentir-me com abans. Aquest cop és diferent, les distàncies s'escurcen cada vegada més i sento com s'hi el meu cos estigués a l'extrem, com si dintre de poc arribés al moment de perdre el control de les meves accions i m'endugués pel més pur dels plaers. Els llavis de l'ombra s'acosten cada vegada més a mi, no puc aguantar-ho més m'hi acosto per tal de sentir-los i ...pip,pip,pip...8:15 sona el despertador. Estic xopa de suor, decideixo posar-me el termòmetre això no és normal... 40º estava delirant.

L'enyorança de setembre.

1 de setembre; la gent comença a preparar-se les coses per començar el nou curs. Tornar a allò que el juny va finalitzar. La gent torna cap a casa perquè les vacances ja han acabat. Cada any em passa el mateix, a aquestes dades em comença a venir un sentiment d'enyorança, ganes de tornar a començar a la rutina de l'hivern, ganes que el fred torni i ganes de passar estones en el pis d'estudiants. Aquest any però, no és el mateix. El sentiment hi és però no puc recordar sensacions que tenia al pis perquè aquest any serà diferent. Tot serà nou i tot serà tornar a començar.

Sé que no començo de zero però hauré de crear noves sensacions i nous records per a què al setembre següent pugui recordar-ho amb el mateix sentiment.

El poder de l'armilla.

Arribes al Dechatlon amb la roba del carrer i ets una clienta més, passes desapercebuda entre la gent del carrer. Arribés a les taquilles, et poses l'armilla i surts a la botiga. En aquell moment et trobes a persones que t'han visualitzat i et pregunten coses. Abans no arribis a la teva secció, ja t'han preguntat tres o quatre dubtes. Un cop hi arribes, l'armilla et distingeix de la resta de gent que hi ha comprant i això et dona un coneixement, que tot i que potser no tinguis, fa que la gent cregui que el tens. Es curiós perquè ja m'he trobat amb un parell de persones que et diuen;" aconsellem que jo d'això no en tinc ni idea". Segurament es cert però el que també ho és, és que jo els primers dies tampoc en tenia ni idea però tot i així l'armilla feia que tingues una acreditació d'uns coneixements que no tenia.

Com a tots els llocs de treball en els quals has de portar tratjo distintiu, aquest et dóna el poder del saber i el poder de la raó. I sinó que li diguin a els policies.

Un amic per a cada ocasió.

Els amics de veritat és poden comptar amb els dits d'una mà. Aquests hi seran sempre en els bons i en els mals moments. A cadascun d'ells els hi explicaràs coses que potser a un altre no ho faràs, per varies raons; potser perquè no ho podran entendre i per tant no et podran donar consells adients, ho potser perquè no han passat per aquelles circumstàncies i tampoc podrien posar-se en el teu lloc (tot i aproximar-se a la situació) o simplement perquè no saben tota la història i demanar consell és una miqueta més complicat. En qualsevol cas, ets tu qui els elegix i decideix explicar o no el que et succeïx. Explicar què ha passat i com t'has sentit i sobretot tu decideixes quina part dels consells et serveix i quina no. Això no vol dir que la informació que et proporcionen sigui dolenta simplement no s'adequa al que tu esperaves o buscaves.

Hi ha una cosa que crec que hauríem de tenir clara i es que qui millor ens coneix som nosaltres mateixos i qui sap tota la informació ets tu, i que hi ha coses que ningú no sabrà, però no perquè no les vulguis explicar sinó perquè es informació pròpia que no cal que ningú sàpiga.

Ara bé si jo unís a tots els meus amics i cadascun d'ells expliques el que saben de mi, llavors si que podrien aproximar-se moltíssim a tota la meva historia biogràfica. Cadascun d'elles coneix una part de mi que és diferent o no de la d'un altre amic, i aixo és el que els fa únics. Sense ells no sóc res, sense ells la meva vida no tindria un fil argumental continuo, sense ells la meva història no tindria sentit.

Temps per escapar?

Ara és temps de crisis, de calor i d’estatut masses coses per una persona. Suportant tants comentaris tan a favor com en contra de qualsevol dels punts anteriors és un merder. Però ara sembla que s’hagi parat el temps, toca temps de mundial. Tothom es reuneix per mirar-lo i per celebrar-ho. La gent esta embogida, banderes pels carrers, gent pintada i cridant pel carrer. Vagis on vagis es nota que hi és. I la meva pregunta és; un parèntesis en un gran enrenou? O una fugida dels temes rellevants? Les noticies no paren de parlar de la vermella, sembla que totes les altres noticies s’hagin aturat, com si res més existits. Crec que no cal tan enrenou. No vull dir que ningú ho miri però que segur que hi ha coses més importants que s’estan ometent.

Els nens.

L'altre dia estava fent un joc amb els nens, que s'anomena Scattergories. Els nens havien de fer un llistat de paraules amb català i guanyava qui en tenia més. En una dels partides un dels nens em va mentir i em va dir que havia posat un seguit de paraules que no havia posat en realitat. Al principi li vaig dir; sé que m'estàs mentint però posaré en dubte la meva suposició, només et diré una cosa...no hi ha res pitjor que et menteixen en algo que és tan evident. Al cap d'uns segons el nen em va dir; si, t'estic mentint però això no és just. Jo li vaig preguntar perquè i ell em va contestar que com que era psicòloga podia llegir la ment dels altres i podia endevinar els perquè de les seves conductes i actes. I que per tant fer trampes amb mi no era gaire divertit perquè els acaba descobrint.

Quan em va dir això em vaig quedar de pedra però alhora em va fer pensar. Nosaltres no veiem una realitat diferent de les persones veiem la que tothom veu. Però si que es veritat que anem més enllà de les paraules, els gestos que les acompanyen prenen molta importància en tots els contextos. Tendim a analitzar les dinàmiques, les relacions, els conflictes i a indagar en els perquè de les accions però això no vol dir que siguem endevins.

Ara ja a nivell més personal, m'agrada saber com sóc jo amb les persones que m'envolten i com són els altres amb mi. M'agrada descobrir els perquès de les coses i m'agrada indagar sobre els rols i conductes de persones que no conec. Tot i que no t'ensenyen això a la carrera si que acabes analitzant i fent canvis amb tu mateix i amb el teu voltant. Això si en les teves mans està voler-ho veure i voler-ho canviar. Perquè tothom té dret a decidir si vol o no fer el canvi.

Crec que els canvis sempre seran necessaris, perquè sinó t'estanques i no avances.

Com diu el refrany aquell; renovar o morir!!

11/06/2010

Bufff avui és divendres així que suposo que ja hauran penjat les notes, va obro la pàgina de l'UAB. Noto com el meu pols s'accelera, vaig al campus, les meves mans comencen a tremolar, poso el nia i la contrasenya amb moltes dificultats. La pàgina està apunt d'obrir-se, noto com el meu cor està a punt de sortir-se del pit. Només falta carregar la meitat de la pàgina. No puc més... canvio de pàgina per relaxar-me una mica. Quan veig que ja està carregada la pàgina em disposo a canviar... i zas!!!

L'ordinador mort per causes desconegudes. Potser no era el millor dia per mirar-ho.