miércoles, 22 de agosto de 2012

Dintre de l'aigua


El món aquàtic aquest que per naturalesa no ens ha estat assignat. Passem nou mesos dintre de quelcom similar però després tot és fora d’aquest medi.
Neixem amb els cromoses d’ambos pares i la genètica fa la resta, crea éssers amb malformacions per errors produïts en el transcurs del creixement de l’embrió i també crea éssers ben desenvolupats. Això no t’assegura que sigui una criatura amb totes les seves capacitats. El moment del part un altre entrebanc. Complicat, complexe i desesperador.
Tot plegat un cúmul de circumstàncies properes a fer patir aquells qui comencen un nou rol en la seva vida; ser pares.
Nens que neixen amb discapacitats o nens que adquireixen discapacitats, resulten una gran dedicació, esforç, comprensió i paciència per part dels pares.

M’agradaria posar-me dintre del cap d’aquests nens quan són a l’aigua. La felicitat els omple la cara i les discapacitats es queden a fora d’ella. Neden, somriuen, s’enfonsen, ho fan tot, són per un petit moment feliços de sentir-se lliures i flotar. Esquitxar, jugar, cridar, nedar i sobre tot  lliures de totes les limitacions que tenen en un medi que no és aquàtic.
Jo em pregunto què ha de tenir l’aigua o quin és el significat que ells hi atribueixen, m’agradaria poder-me ficar per una escletxa dels seus caps i trobar la resposta o respostes.

1 comentario:

  1. Moltes vegades penso que hauríem de deixar moltes pressumptes comodidats i gaudir d'aquests petits plaers naturals i sovint poc valorats.

    Ens estarem equivocant nosaltres i encertant ells?

    ResponderEliminar