Un propòsit per un any nou...

...no deixaré enrere tot allò pel que he lluitat, i sobretot no perdrè el que he aconseguit.

Feliç any 2010!

Humor.

Començaré amb un tema que segur que un gran percentatge de la gent que hi ha aquí es sent identificat. En faig una parodia d’això i ja els tinc a la butxaca. Típics temes que sempre tenen èxit; les parelles, els sexe i la manera de lligar. Comença l’actuació, faig unes quantes gracietes a veure com és aquest públic. Perfecte! crec que ja els tinc on volia. M’allunyo d’aquests típics temes i n’enceto uns de diferents. Vull innovar, aviam com surt. Els cotxes, les televisions, les series, la gent gran. Bé, bé me n’estic ensortin! i ara faré el tema bomba amb el qual tancar l’actuació i sortiré aclamat; la mort... La gent no riu, em mira amb cara estranya i comença a sentir-se incòmode. No ho entenc, que està passant? Però si en aquest món es pot fer broma de tot. La gent ho hauria d’entendre i riure’s de la mort perquè a tots en tocarà, com menys por li tinguem millor. Acaba l’espectacle, el públic aplaudeix a mitges. Em sento fracassat i no ho entenc.

Un quart d’hora més tard uns dels cambrers m’ho explica. Doncs sí!, feia 2 dies que el propietari havia mort i tots volien portar una miqueta d’humor per evadir les penes. Joder quina cagada!... jo que pensava que de tot se’n podia fer broma.

Ja estan aquí les joguines.

Com cada any ja han arribat els anuncis de les joguines, aquests que t’estan avisant que dintre de poc els nens començaran a fer la carta als reis macs, i per tan que les demanaran. Aquest any hi ha una cosa que m’ha cridat molt l’atenció, hi ha unes Barbies que són fashionistes, és a dir, que van a la moda. Hi han sis nines que van vestides de diferent manera i cada una d’elles reflecteix un estil de moda diferent. Fins aquí podríem començar a pensar bueno pues tipus gòtica, dels anys 60, roquera, esportista, provocativa, no se alguna cosa com aquesta i que ens trobem, doncs que els sis estils són ; glamurosa, rebel, artista, atrevida, simpàtica i carinyosa. Des de quan hi ha un estil de moda que sigui simpàtica o carinyosa? Vull dir com es vesteix una persona simpàtica o una carinyosa? Es pot reconèixer una característica per la roba?

Se que si ens em de posar a mirar amb lupa joguina per joguina segur que hi trobarem de tot, però el que no pot ser es que es vengui una característica de personalitat com un estil de moda, només escriure això s’hem posa una cara de circumstància amb una única expressió a la boca; eing?

Direcció a la presó.....

Us col·loco en situació; estava baixant, amb el tren d'un quart de cinc, direcció Maçanet-Massanes. A l’alçada de Sant Andreu de Llavaneres el tren es para en sec al mig de les dues estacions i sona la musiqueta del megàfon. Ti, no, ni atenció senyors passatgers em atropellat una persona, ens mantindrem parats una estona per tal de comprovar la situació. Tots els que estàvem al tren ens em mirat i en començat a pensar joder per què aquest tren i aquesta hora. A la cap d'una estona ha sortit el conductor i ha començat a mirar per fora del tren per mirar si trobava el cos, o en el seu lloc la persona ferida. Al cap d'uns trenta minuts aproximadament ha tornat el conductor i ens ha dit; bueno al final no he atropellat al home.

Per què us explico això per què m'han resultat molt curioses les atribucions que ha fet. Si es tractava d'un mort parlava en general. Tot el tren, és a dir, nosaltres hem atropellat una persona. Però quan ha tingut la informació del què ha passat llavors ha parlat en tremes de jo no l'he atropellat. Per una fracció de minuts ens ha implicat en un homicidi del qual cap de nosaltres n'erem els responsables. Això sí si es tractava de la situació favorable, ja parlava en termes individuals.

Si digui?

Aquest estiu vaig conèixer un noi amb una filosofia del mòbil molt peculiar.Em va explicar que ell no el necessitava. Si l’havien de localitzar una de dos; o el trucaven al fixe o les persones que el buscaven ja sabien on era per què a priori ja els hi havia dit. Jo ho vaig trobar una xorrada i vaig exposar-li que crec que era útil tenir mòbil per situacions d’emergència o per tenir una comunicació a distància. Per exemple, quan algú està fora del teu municipi, fora del teu barri, fora del teu país i tu no estàs a casa i has de ser localitzat per x motius .O per exemple quan un dels dos no té telèfon fixe. Ara ve hi ha dues coses que comparteixo amb ell; la primera són les trucades absurdes ( tipu m’estic avorrint vaig a parlar amb algú o ostres em sento sol esperant el bus, he de fer quelcom ) jo això no ho trobo bé. Si t’avorreixes ves a busca aquella persona, serà tot un detall. I esperant el bus pots llegir, escoltar música, parlar amb la persona del costat, fer apunts, etc. I la segona cosa és escoltar la música pel mòbil. Són nens que fan que els altres haguem de tragar la seva estúpida música. Si jo vull escoltar aquella música agafaré l’aparell que tingui, me la descarregaré i l’escoltaré JO i només jo. Estic molt cansada de veure ninyatos que presumeixen de portar el mòbil amb el volum alt per què tothom ho escolti. Sincerament em sembla una falta respecte i francament no cal.

Me perdut alguna part de la teoria?

És una cosa que em qüestiono des de fa estona. Avui tornava de fer uns encàrrecs i me trobat a una família composta per tres membres; els respectius pares i el nen. Bé el nen estava jugant a saltar les escales i de cop sento com la mare, molt enfadada, li diu al nen; “ Andrés pero no ves que hay sangre en el suelo, no sabemos de donde proviene, podría ser peligroso y podiras infectarte, así que deja de jugar ya!”.

Jo al escoltat això m’he fixat en la sang del terra, i sí era sang, però estava seca. Vull dir que no hi havia cap gota que brilles més ni que indiques que allò estva moll. El nen no havia vist la sang, simplement estava saltant a sobre del terra i a donat la casualitat que allà hi havia sang. El nen es podria haver infectat? Que jo sàpiga per a que les dues entressin en contacte primer la sang hauria d’estar molla, segon el nen hauria d’anar descalç, sense bambes ni mitjons, i a més a més hauria de tenir una ferida al peu. Vull dir hauria d’estar en unes altres condicions, no? És una xorrada molt gran ho sé, però de la manera en que ho ha expressat la seva mare semblava que en sabia molt del tema. Si jo hagués estat el nen segur que m’hagués preocupat però per sort el nen li ha deixat anar una frase a la seva mare que inclús a mi m’ha sobtat: “ Mama no tienes ni idea de lo que hablas” i ja està. El nen tan alegrement ha seguit amb el seu joc i la mare s’ha quedat tan ample.

Necessitats profitoses.

No sempre sabem trobar nous horitzons, nous camins o idees productives als problemes. Se'ns fa un món, un camí molt dur i costos que fa que a vegades ens col·lapsem i no puguem veure més enllà de la paraula problema. Curiosament quan és té una mancança o una necessitat es més simple trobar alternatives. Al no veureu com una cosa negativa, treballem de manera diferent i es més senzill trobar la complementarietat a aquesta mancança. Per què dic això per què l'altre dia parlant amb un amic, em vaig adonar que he descobert moltes més coses de les que imaginava amb una necessitat. Si pot ser és una tonteria però potser si convertíssim els problemes en necessitats i es produís aquest efecte no tindrem tantes dificultats per solucionar-los. Evidentment a efectes pràctics cadascú farà el que vol però mai esta de més saber segons què.